Visió i esport: cap a una metodologia integradora. Un exemple en el bàsquet

Joan Solé

LLuïsa Quevedo

Marcel·lí Massafret-Marimón

Idioma de l’original

Citació

Solé Fortó, J., Quevedo, L., & Massafret, M. (1999). Vision and sport: towards an integrating methodology. An example in basketball. Apunts. Educación Física y Deportes, 55, 85-89.

115Visites

Resum

La “visió en l’esport” és una àrea especialitzada de l’optometria que engloba un conjunt de tècniques encaminades a millorar i preservar la funció visual amb la finalitat d’incrementar el rendiment esportiu, que implica un procés mitjançant el qual s’ensenyen els comportaments visuals re-querits en la pràctica de les diferents disciplines esportives (Solé, 1996). En un gran nombre d’esports, la major part de la informació es rep a través del sistema visual. La importància de la visió en l’esport, evidentment dependrà de les seves carac-terístiques extrínseques i intrínseques. Rocagli (1990) diferencia entre esports d’entorn tancat i entorn obert. Els primers es caracteritzen per un context estable, d’estimulació visual poc variable o monòtona. Dins d’aquest grup podem destacar la natació, on l’esportista pot tancar els ulls sense que aquesta acció perjudiqui greument el seu rendiment. El segon grup es caracteritza per un ambient dinàmic que canvia constantment. Són aquelles disciplines en les quals, i per utilitzar la mateixa analogia, l’esportista no pot tancar els ulls en cap moment, ja que la situació dels adversaris, pilota, etc… varia cada instant. En aquest article ens centrarem en un esport de context obert i que canvia per excel.lència, el bàsquet. La nostra proposta es resumeix a incloure dins dels continguts clàssics de l’entrenament del bàsquet, un component visual totalment específic i relacionat amb les característiques implícites d’aquest esport. D’aquesta manera, un mateix exercici, a part de comportar una càrrega tècnica, tàctica i • RENDIMENT I ENTRENAMENT • psicològica, també en té una de visual. Per aquest motiu, sempre intentarem recomanar tasques que en els seus continguts englobin diferents objectius, “tasques útils” que en definitiva proporcionen a l’individu un aprenentatge correcte des d’una perspectiva global del joc. Per poder aplicar aquesta filosofia cal comptar amb una metodologia, i evidentment, uns mitjans. La nostra aportació es descriu en les pàgines següents.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener de 1999