L’educació física, perquè? Els professors d’Educació Física, com els altres, es mostren en general força refractaris a una reflexió sobre el perquè de la seva acció. Tenen més aviat tendència a centrar les seves reflexions sobre el “què fer”, representat pels coneixements de les tècniques de les diverses especialitats esportives i, en rigor, sobre el “com fer-ho”, el que se’n diu normalment pedagogia, és a dir, el conjunt de les tècniques pedagógiques, procediments d’aprenentatge i progressions, entesos com una adaptació dels coneixements esportius al nivell de l’alumne.
No obstant això, és sobre el “perquè” que cal raonar per comprendre bé l’evolució de l’educació física i la seva signifícació actual. Pretendre “educar pel moviment” sense saber amb quina finalitat, té el risc evident de no tenir molt de sentit ni d’eficàcia.
En el “manifest mundial de l’educació física, la FIEP defineix l’educació física com “l’element de l’educació que utiliia d’una manera sistemàtica les activitats ,fisiques i la influència dels agents naturals: aire, sol, aigua, etc… com a mitjans específics”. Aquesta definició sintètica té el mèrit de mostrar que la finalitat de l’EF és l’educació, que el mitjà emprat és el moviment i la influència del medi físic. No es tracta només d’una educació de la part “física” del cos, sinó d’una educació general per mitjà del físic.
L’EF és, per tant, acció exercida sobre individus i no matèria, contingut específic a transmetre. Com a tal, d’ara endavant és fàcil de comprendre que depèn —encara més estretament que qualsevol altra disciplina— d’una filosofia, d’un projecte polític i això és tan cert que sempre és una arena de Iluites pedagògiques i sindicals.