Resum

En aquesta investigació s’ha mesurat i analitzat la modificació dels valors de la potència màxima de les extremitats inferiors, davant de càrregues externes representatives del pes corporal (PC), en dos moviments estandarditzats:
a) Extensió de cames (acció muscular de superació davant de càrrega externa representativa del 50 % i 100 % del PC).
b) Flexió-extensió de cames (acció muscular de retenció i superació davant de càrrega representativa del 50 % i 100 % del PC).
Tot plegat en funció de dos tipus d’entrenament diferenciat –mètode pliomètric vs mètode tradicional amb pesos lliures– en jugadores d’un equip d’handbol durant el seu període de competició. Van participar en aquest estudi voluntàriament vuit dones.
Dels resultats es desprèn que existeix un augment dels valors de la potència màxima entre el test inicial –TI– i el test final –TF– que fa referència a la forma d’execució concèntrica 50 % PC i respecte del grup d’entrenament tipus 1 –pliometria–, i encara que no hi ha significació estadística (p > 0,05), tècnicament es considera que l’augment és rellevant per a algunes jugadores, sobretot atesa la seva dimensió qualitativa. També resulten determinants els augments de potència màxima aconseguits pels subjectes que van utilitzar l’entrenament tipus 1 en la forma de d’execució excèntrica-concèntrica 100 % PC, els quals adquireixen una millora en els seus valors de potència màxima entre els dos tests (+ 95 watts de mitjana) (p < 0,05). Altres resultats confirmen decrements en la utilització de l’entrenament tipus 2 –pesos lliures– entre tots dos tests, tant en la forma d’execució concèntrica 50 % PC i 100 % PC, com en l’excèntrica-concèntrica 50 % PC i 100 % PC.