Resum

El desenvolupament actual del rugbi competitiu i el nivell que ha aconseguit requereixen cada vegada més alts nivells de rendiment i necessiten una anàlisi detallada tant de les situacions d’entrenament com de la mateixa competició. El propòsit d’aquest estudi va ser identificar les estadístiques que millor representen les victòries i derrotes en els partits de la International Rugbi Board (IRB) de grups igualats i Súper 12. En total, la mostra va consistir en 159 partits de rugbi, dividits en dos grups: un que consta de 64 partits IRB i un altre format per 95 partits de Súper 12. Les variables que es van analitzar se subdivideixen en accions del joc (passades fetes, sancions imposades, recuperacions de pilota) i variables de resultat (assajos, conversions, xuts de càstig). Els procediments estadístics van ser i) anàlisi exploradora inicial, ii) anàlisi de conglomerats i iii) anàlisi discriminant que permet associar partits entre ells, havent definit com a criteri d’agrupació la diferència en la puntuació final dels partits. Els resultats van mostrar que els partits igualats van ocórrer en un nombre més gran i que la major contribució al resultat final dels partits es va deure als assajos. Els equips que van guanyar el partit igualat van defensar més (fent més placatges), van cometre menys errors en possessió de la pilota i van utilitzar una major varietat de formes de joc (de joc a la mà i joc al peu). Entendre les raons que contribueixen a l’èxit o el fracàs dels equips en els partits igualats permet orientar la formació del jugador de manera més específica i contribueix decisivament a la millora del rendiment esportiu.