Variables contextuals i càrrega externa setmanal en un equip de futbol semiprofessional

Daniel Hernández

Mario Sánchez

Victor Martin

Enrique Benéitez-Andrés

Javier Sánchez-Sánchez

*Correspondència: Javier Sánchez-Sánchez jsanchezsa@upsa.es

Idioma de l’original Espanyol

Citació

Hernández, D., Sánchez, M., Martin, V., Benéitez-Andrés, E. & Sánchez-Sánchez, J. (2021). Contextual Variables and Weekly External Load in a Semi-professional Football Team. Apunts Educación Física y Deportes, 146, 61-67. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2021/4).146.07

128Visites

Resum

L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar la càrrega externa de les sessions d’un microcicle d’entrenament en un equip de futbol semiprofessional, tenint en compte el rol del jugador durant la competició i la localització del partit. Divuit futbolistes que competien a la tercera divisió espanyola van ser monitorats mitjançant sistemes de posicionament global durant set microcicles formats per cinc sessions categoritzades en funció de la seva situació respecte del dia del partit (DP). Les dades van ser analitzades en funció de la condició de titular o suplent del jugador, així com de la condició de local o visitant. Les variables de càrrega externa utilitzades van ser la distància total (DREL), la distància a esprint (DE), a alta (DAV), mitjana (DMV) i baixa velocitat (DBV), expressada en funció del temps de sessió, juntament amb el nombre d’acceleracions per minut (ACC n/10). La càrrega externa va ser més alta en DP+1 (p < .01) per als jugadors suplents (DE, DAV i ACC) i en DP-1 (p < .05 i p < .01) per als titulars (DREL, DE i DAV). D’altra banda, a les sessions centrals del microcicle, la càrrega (DP-4: DREL, DE i DAV; DP-3: DREL, DE i DMV; DP-2: DREL, DMV i DBV) va ser més alta (p < .05 i p < .01) quan l’equip jugava de local que quan ho feia com a visitant. Els resultats d’aquesta investigació són rellevants per programar el procés d’entrenament i les estratègies de recuperació postcompetició.

Paraules clau: futbol, GPS, monitoratge, periodització, rendiment, rendimiento.

Introducció 

La càrrega representa l’estrès físic i psicològic generat en l’esportista per l’entrenament i la competició (Foster et al., 2001). En aquestes activitats, l’estrès provocat en l’esportista ha estat definit tradicionalment per la càrrega interna, que es relaciona amb la resposta fisiològica (p. ex., freqüència cardíaca, esforç percebut, etc.) i per la càrrega externa, que informa del treball que l’esportista ha realitzat (p. ex., distància recorreguda, nombre d’esprints, etc.) (Wallace et al., 2014). Els últims anys, el control d’aquestes variables s’ha convertit en un aspecte d’interès per a investigadors i entrenadors (Akenhead i Nassis, 2016), ja que pot servir com a ajuda en l’optimització del procés d’entrenament i en la programació d’estratègies de prevenció de lesions (Jaspers et al., 2017).

L’avenç tecnològic ha permès millorar els processos de control de la càrrega i ha facilitat que entrenadors i jugadors es familiaritzin amb les eines de monitoratge de l’entrenament i la competició (Rago et al., 2019). Concretament, els microsensors portàtils basats en sistemes de posicionament global (GPS), aprovats per la Federació Internacional de Futbol Associat (FIFA) (FIFA, 2015), han permès quantificar de manera senzilla el volum d’activitat que els jugadors realitzen durant la pràctica esportiva, a partir del registre de variables com la distància recorreguda, els desplaçaments a alta velocitat o el nombre d’acceleracions i desacceleracions (Buchheit i Simpson, 2017). Tot i que aquests instruments presenten algunes limitacions per al control dels esforços d’alta velocitat, les acceleracions i les desacceleracions (Buchheit et al., 2014), molts equips els utilitzen per avaluar el procés d’entrenament i els esportistes (Akenhead i Nassis, 2016).

A partir del monitoratge de les principals variables de càrrega externa, ha resultat possible descriure el microcicle d’entrenament en equips professionals (Malone et al., 2015; Owen et al., 2017), amateurs (Sánchez-Sánchez et al., 2019) i de formació (Wrigley et al., 2012). Tot i així, l’enfocament utilitzat en gran part de les ocasions es podria considerar com a reduccionista (Paul et al., 2015), pel fet que el monitoratge de la càrrega del microcicle s’ha dut a terme sense tenir en compte factors que els entrenadors han utilitzat per programar els entrenaments (Rago et al., 2019). Algunes variables com la localització del partit, el resultat de la competició, el nombre de partits inclosos en el microcicle, la durada de la setmana d’entrenament, el nivell de competició de l’equip rival i el rol dels jugadors durant el partit s’han d’estudiar i tenir en compte per interpretar la càrrega associada a cada cicle d’entrenament (Brito et al., 2016). Un estudi recent, realitzat amb futbolistes joves pertanyents a cinc equips (Curtis et al., 2020), va observar diferències en la càrrega d’entrenament setmanal en funció de la fase de la temporada (i.e., període preparatori, període de competició i període de transició), l’extensió del microcicle (i.e., < 4 sessions, 4-5 sessions i > 5 sessions) i el resultat del partit (i.e., victòria, empat i derrota). En una línia semblant però amb una mostra de jugadors professionals d’equips participants a la lliga espanyola, es va observar que el volum d’entrenament augmentava i la intensitat disminuïa en la setmana anterior i posterior a jugar amb un rival de nivell superior (Rago et al., 2019). A més, segons els autors de l’estudi, el volum augmentava la setmana posterior a una derrota, i la intensitat de la càrrega creixia després d’haver jugat com a local.

El monitoratge de la demanda física associada al microcicle d’entrenament sense tenir en compte aspectes com el rol del jugador durant la competició, la localització del partit o el nivell de l’equip rival suposa obviar la complexitat associada a la càrrega de treball en futbol (Curtis et al., 2020). Tot i que durant els últims anys ha augmentat el nombre d’estudis en aquesta línia, cal incrementar la investigació per aclarir la possible relació causa-efecte entre certes variables contextuals i la càrrega d’entrenament setmanal (Rago et al., 2019). Per aquesta raó, l’objectiu principal del nostre treball va ser comparar la càrrega externa de les sessions d’un microcicle d’entrenament en un equip de futbol semiprofessional, tenint en compte el rol del jugador durant la competició i la localització del partit.

Metodologia

Participants

Van participar a l’estudi 18 futbolistes semiprofessionals (26.2 ± 3.9 anys d’edat; 177.7 ± 5.3 cm d’alçada; 73.9 ± 6.4 kg de massa corporal) que competien a la tercera divisió espanyola. Els jugadors entrenaven cinc cops a la setmana i jugaven un partit de competició oficial el cap de setmana. A l’estudi es van monitorar set microcicles de competició consecutius pertanyents al primer trimestre de la temporada. Per determinar la mostra d’estudi es van tenir en compte els criteris d’inclusió: i) ser jugador de camp; ii) participar en el 85 % de les sessions d’entrenament; iii) completar com a mínim el 50 % dels partits de la competició; iv) no haver tingut cap lesió en els quatre mesos anteriors a la presa de dades (Sánchez et al., 2019). A causa de circumstàncies inherents al procés d’entrenament, dels 630 registres totals es van poder utilitzar 601 registres a l’estudi, dividits en funció de les diverses variables, tal com es descriu a la Taula 1.

El personal tècnic del club participant va donar el vistiplau per realitzar la investigació, i els jugadors van signar un consentiment informat en el qual s’indicaven els procediments, riscos i beneficis associats de participar en l’estudi. El disseny experimental es va realitzar d’acord amb la Declaració d’Hèlsinki.

Taula 1

Nombre de registres analitzats per a cada variable objecte
d’estudi.

Veure Taula

Instruments

Per obtenir la mida de la càrrega externa durant les sessions d’entrenament, es va utilitzar una unitat GPS (K-GPS 10 Hz, K-Sport®, Motelabbate, PU, Itàlia) amb una fiabilitat acceptable demostrada en estudis previs (Fernandes-da-Silva et al., 2016). Els dispositius es van situar a la part alta de l’esquena del jugador, a la butxaca d’una armilla específica, col·locada sota la samarreta d’entrenament. Totes les unitats GPS es van encendre alhora, 10 minuts abans de començar el registre de la càrrega externa. Es va anotar l’inici i el final de cada sessió de mesurament, per extreure’n només les dades referents al temps brut de l’entrenament. Les dades recopilades es van analitzar a través del programari K-Fitness (K-Sport®, Motelabbate, PU, Itàlia). Per a una correcta tabulació de les dades es va utilitzar un full de càlcul creat per a l’estudi.

Procediment

Per valorar les diferències entre el rol assumit pel jugador durant la competició, els futbolistes es van classificar en titulars, si havien començat el partit en l’onze inicial, i suplents, quan i) havien participat al partit quan aquest ja havia començat, ii) havien estat convocats però no havien jugat cap minut, iii) no havien estat convocats per a aquell partit. Per comprovar l’efecte de la localització del partit, es va tenir en compte la condició de local, quan l’equip jugava al camp de la seva propietat, i de visitant, quan l’equip analitzat jugava el partit al camp de l’equip rival (Taula 1). D’altra banda, les sessions d’entrenament es van classificar cronològicament en funció de la ubicació d’aquestes respecte de la competició següent (Sánchez-Sánchez et al., 2019). A la primera sessió d’entrenament de la setmana (dia postpartit [DP+1]) els jugadors titulars al partit anterior van dur a terme un treball regeneratiu (i.e., aeròbic de baixa intensitat i exercicis de mobilitat), mentre que els futbolistes suplents i no convocats van fer un treball complementari (i.e., circuits específics amb alta demanda neuromuscular). A la segona sessió d’entrenament (i.e., DP-4) es va dur a terme un treball específic a través de jocs reduïts d’alta demanda neuromuscular (50 m2/jugador) i treball preventiu (mobilitat, força excèntrica i core) per a tots els jugadors de la plantilla. Al tercer entrenament de la setmana (i.e., DP-3) es va combinar en tots els futbolistes un treball de jocs reduïts (100 m2/jugador) amb situacions d’11 vs. 11 amb orientació tàctica defensiva. Al quart entrenament de la setmana (i.e., DP-2) tots els jugadors van participar en situacions orientades a l’optimització de la velocitat i aplicacions 11 vs. 11 amb orientació tàctica ofensiva. A l’última sessió d’entrenament, realitzada el mateix dia de partit (i.e., DP-1), tots els futbolistes van fer exercicis d’activació i accions a pilota parada. En tots els microcicles analitzats, el dia de descans per als jugadors va ser el següent a la sessió DP+1.

Mesuraments

Totes les variables es van expressar en valors relatius (m·min-1) en funció del temps de participació de cada jugador durant la sessió d’entrenament. Les variables de càrrega externa es van seleccionar a partir del que indicaven estudis previs (Sánchez-Sánchez et al., 2019): i) distància total (DREL; m·min-1), ii) distància a esprint (DE; > 19.8, m·min-1), iii) distància a alta velocitat (DAV; 14.4-19.8 km·h-1, m·min-1), iv) distància a mitja velocitat (DMV; 7-14.4 km·h-1, m·min-1), v) distància a baixa velocitat  (DBV; 0-7 km·h-1, m·min-1) i vi) nombre d’acceleracions (ACC; > 3.0 m·s-2, n/10·min-1). La càrrega externa de cada variable analitzada correspon al valor mitjà de les sessions de la mateixa orientació que configuraven cadascun dels set microcicles analitzats. El valor d’ACC es va expressar en base 10 per a una millor expressió del resultat.

Anàlisi estadística

Les dades es van presentar com a mitjana ± desviació estàndard. La normalitat de les dades es va verificar amb la prova Shapiro-Wilk (p > .05). Per determinar les diferències en la càrrega externa, tenint en compte la localització del partit i el rol del jugador durant la competició, es va utilitzar la prova t de Student per a mostres independents. Es van considerar diferències significatives quan p < .05. Addicionalment, es va valorar la mida d’efecte (ME) a través de la prova d de Cohen (Cohen, 1988). Per a la interpretació del valor d es va utilitzar l’escala: trivial < 0.2, baix = 0.2-0.5, moderat = 0.5 – 0.8 i alt > .8 (Hopkins et al., 2009). Es va utilitzar el paquet estadístic per a ciències socials (SPSS, versió 25.0, SPSS, Inc., Chicago, IL, EUA).

Taula 2

Valors de la càrrega externa (mitjana ± DE) a cada sessió d’entrenament, tenint en compte el rol assumit pel jugador durant la competició.

Veure Taula

Taula 3

Valors de càrrega externa (mitjana ± DE) a cada sessió d’entrenament tenint en compte la localització del partit.

Veure Taula

Resultats

A la Taula 2 s’observa que a la sessió DP+1 les demandes de DE (d = 0.63), DAV (d = 0.69) i ACC (d = 0.68) van ser significativament menors  (p < .001, p < .000, p < .002 i p < .000, respectivament) per als jugadors titulars que per als suplents. Els resultats no van mostrar diferències significatives en la càrrega externa obtinguda entre els jugadors titulars i els suplents a les sessions centrals del microcicle (i.e., DP-4, DP-3 i DP-2). Tot i així, els valors trobats en DP-1 van indicar que la càrrega externa per als jugadors titulars era significativament més gran per als suplents (DREL: p < .01, d = -0.73; DE: p < .05, d = -0.83; DAV: p < .01, d = -0.51).

Tenint en compte la localització del partit (Taula 3), en DP-4 els valors de DREL (d = -0.61), DE (d = -0.99) i DAV (d = -0.93) van ser significativament més alts (p < .001, p < .000 i p < .000) quan l’equip es va preparar per jugar com a local que quan va participar com a visitant. En DP-3, els resultats van mostrar que DREL (d = -0.91), DE (d = -0.6) i DAV (d =  -0.96) eren significativament més alts (p < .000, p < .001 i p < .000, respectivament) quan l’equip participava com a local que quan ho feia com a visitant. En la mateixa línia, els valors de DREL (d = -0.81), DMV (= -0.52) i DBV (d = -0.65) obtinguts en DP-2 van ser significativament més alts (p < .000, p < .005 i p < .000, respectivament) quan l’equip actuava com a local respecte de la seva condició com a visitant.

Discussió

L’objectiu principal del nostre estudi va ser comparar la càrrega externa de les sessions d’un microcicle d’entrenament en un equip de futbol semiprofessional, tenint en compte el rol del jugador durant la competició i la localització del partit. Fins on arriba el nostre coneixement, la majoria d’estudis han analitzat la càrrega d’entrenament setmanal en funció de variables contextuals, però no gaires han investigat l’efecte d’aquests factors sobre les sessions del microcicle. Els resultats més destacats del nostre estudi van indicar una càrrega externa més gran a la sessió DP+1 per als jugadors suplents i a la sessió DP-1 per als titulars. D’altra banda, la càrrega d’entrenament a les sessions DP-4, DP-3 i DP-2 va ser més gran quan l’equip jugava com a local que quan ho feia com a visitant.

No hi va haver diferències de càrrega externa de les sessions centrals del microcicle (i.e., DP-4, DP-3 i DP-2) entre jugadors titulars i suplents. Estudis previs van obtenir resultats similars en l’anàlisi de la càrrega d’entrenament setmanal en funció del rol del jugador a la competició (Curtis et al., 2020). A causa de la proximitat entre competicions, durant les setmanes d’entrenament habitual (i.e., 5-7 dies entre partits), els entrenadors solen concentrar els dies de càrrega a la part central del microcicle (Rago et al., 2019). Això possibilita que tant jugadors titulars com suplents rebin un estímul d’entrenament suficient per mantenir l’estat de forma, sense perjudicar la preparació per a la competició immediata (Martín-García et al., 2018). Tot i que l’estat de forma del jugador depengui en gran part de l’entrenament realitzat durant la setmana, la càrrega de competició també influeix en la preparació del futbolista (Morgans et al., 2018). A partir d’aquest resultat, s’ha observat que els jugadors suplents, que en ocasions només reben un 20 % de l’estímul de partit al llarg de l’any, poden tenir una aptitud aeròbica menys desenvolupada que els titulars (Curtis et al., 2020). Per tant, en aquests futbolistes la càrrega de les sessions centrals del microcicle s’ha de complementar amb entrenaments que compensin la falta de competició (Anderson et al., 2016). En la majoria de les ocasions, la sessió posterior al partit (i.e., DP+1) s’utilitza per simular la càrrega de competició en els jugadors que han disputat menys minuts (Martín-García et al., 2018).

Els nostres resultats van mostrar valors de càrrega més alts per als jugadors suplents en DP+1 (i.e., DE, DAV i ACC) i per als titulars en DP-1 (i.e., DREL, DE i DAV). Les diferències trobades en DP+1 concorden amb els resultats d’estudis previs (Martín-García et al., 2018). En aquestes sessions, la càrrega d’entrenament es diversifica per atendre les necessitats dels futbolistes en funció del rol assignat en competició. En concret, les diferències trobades en la càrrega a la sessió DP+1 es deuen al fet que els jugadors titulars feien un entrenament de recuperació basat en càrrega aeròbica, mentre que els suplents desenvolupaven tasques per compensar la falta d’activitat competitiva (Stevens et al., 2017). Admetent que és difícil que un entrenament repliqui les demandes del partit (Sánchez-Sánchez et al., 2019), la sessió DP+1 sol incloure una elevada demanda neuromuscular i dèficits en l’alta velocitat (Martín-García et al., 2018), ja que normalment impliquen pocs jugadors i espais reduïts (Owen et al., 2011). Tot i així, pel fet que l’alta velocitat és una habilitat cada cop més relacionada amb l’èxit en el futbol (Faude et al., 2012) i la prevenció de lesions en la musculatura isquiosural (Malone et al., 2018), els entrenadors han d’incloure activitats que fomentin aquest tipus d’accions en jugadors suplents durant la sessió DP+1.

En l’anàlisi de la càrrega externa de les sessions en funció de la localització del partit, les sessions DP-4, DP-3 i DP-2 van tenir, en general, valors de càrrega més alts quan l’equip jugava com a local. Els nostres resultats coincideixen amb els d’altres treballs duts a terme amb futbolistes juvenils d’alt nivell (Brito et al., 2016). És possible que la càrrega neuromuscular sigui més baixa en els microcicles que serveixen per preparar els partits amb l’equip com a visitant, per compensar la fatiga que acompanya aquestes setmanes, provocada pels viatges i les alteracions en la rutina del son (Rago et al., 2019). Per fer front a aquesta circumstància, els entrenadors regulen la càrrega de les sessions i els jugadors adapten el ritme d’entrenament setmanal per mantenir la fatiga dins d’uns límits assumibles que els permetin competir amb garanties el cap de setmana (Brito et al., 2016).

Els estudis que han investigat l’efecte de les variables contextuals relacionades amb la càrrega d’entrenament en futbol haurien d’utilitzar un període d’entrenament complet, equips diferents i diverses temporades d’anàlisi (Rago et al., 2019). Tot i així, el nostre estudi s’ha dut a terme en un moment concret de la temporada, utilitzant una mostra reduïda de jugadors de nivell semiprofessional. A més, i tenint en compte que els futbolistes poden respondre de manera diferent a la càrrega d’entrenament (Brito et al., 2016), el procés de control de la càrrega s’hauria de dur a terme segons les característiques individuals de cada jugador. Per aquest motiu, sembla recomanable utilitzar llindars individuals de velocitat per monitorar la càrrega externa (Abt i Lovell, 2009). En el nostre estudi, però, els rangs de velocitat es van estudiar a partir de referències generals.

Referències

[1] Abt, G., & Lovell, R. (2009). The use of individualized speed and intensity thresholds for determining the distance run at high-intensity in professional soccer. Journal of Sports Sciences, 27(9), 893-898. https://doi.org/10.1080/02640410902998239

[2] Akenhead, R., & Nassis, G. P. (2016). Training load and player monitoring in high-level football: Current practice and perceptions. International Journal of Sports Physiology and Performance, 11(5), 587-593. https://doi.org/10.1123/ijspp.2015-0331

[3] Anderson, L., Orme, P., Di Michele, R., Close, G. L., Milsom, J., Morgans, R., Drust B. & Morton, J. P. (2016). Quantification of seasonal-long physical load in soccer players with different starting status from the English premier league: Implications for maintaining squad physical fitness. International Journal of Sports Physiology and Performance, 11(8), 1038-1046. https://doi.org/10.1123/ijspp.2015-0672

[4] Brito, J., Hertzog, M., & Nassis, G. P. (2016). Do match-related contextual variables influence training load in highly trained soccer players? Journal of Strength and Conditioning Research, 30(2), 393-399. https://doi.org/10.1519/JSC.0000000000001113

[5] Buchheit, M., Haddad, H. Al, Simpson, B. M., Palazzi, D., Bourdon, P. C., Salvo, V. Di, & Méndez-Villanueva, A. (2014). Monitoring accelerations with gps in football: Time to slow down. International Journal of Sports Physiology and Performance, 9(3), 442-445. https://doi.org/10.1123/IJSPP.2013-0187

[6] Buchheit, M., & Simpson, B. M. (2017). Player-Tracking Technology : Half-Full or Half-Empty Glass ? International Journal of Sports Physiology and Performance, 12, S235-S241.

[7] Cohen, J. (1988). Statistical power analysis for the behavioral sciences. Lawrence Earlbaum Associates.

[8] Curtis, R. M., Huggins, R. A., Benjamin, C. L., Sekiguchi, Y., Adams, W. M., Arent, S. M., Jain, R., Miller, S. J., Walker, A. J. & Casa, D.J. (2020). Contextual Factors Influencing External and Internal Training Loads in Collegiate Men’s Soccer. Journal of Strength and Conditioning Research, 34(2), 374-381. https://doi.org/10.1519/JSC.0000000000003361

[9] Faude, O., Koch, T., & Meyer, T. (2012). Straight sprinting is the most frequent action in goal situations in professional football. Journal of Sports Sciences, 30(7), 625-631. https://doi.org/10.1080/02640414.2012.665940

[10] Fernandes-da-Silva, J., Castagna, C., Teixeira, A. S., Carminatti, L. J., & Guglielmo, L. G. A. (2016). The peak velocity derived from the Carminatti Test is related to physical match performance in young soccer players. Journal of Sports Sciences, 34(24), 2238-2245. https://doi.org/10.1080/02640414.2016.1209307

[11] FIFA. (2015). Approval of electronic performance and tracking system (EPTS) devices. Federation Internationale de Football Association, Circular 1494.

[12] Foster, C., Florhaug, J. A., Franklin, J., Gottschall, L., Hrovatin, L. A., Parker, S., Doleshal, P. & Dodge, C. (2001). A new approach to monitoring exercise training. Journal of Strength and Conditioning Research, 15(1), 109-115. https://doi.org/10.1519/00124278-200102000-00019

[13] Hopkins, W.G.; Marshall, S.W.; Batterham, A.M., & Hanin, J. (2009). Progressive statistics for studies in sports medicine and exercise science. Medicine and Sciences and Sports Exercises 41(1), 3-13. doi.org/10.1249/MSS.0b013e31818cb278

[14] Jaspers, A., Brink, M. S., Probst, S. G. M., Frencken, W. G. P., & Helsen, W. F. (2017). Relationships Between Training Load Indicators and Training Outcomes in Professional Soccer. Sports Medicine, 47(3), 533-544. https://doi.org/10.1007/s40279-016-0591-0

[15] Malone, J. J., Michele, R. Di, Morgans, R., Burgess, D., Morton, J. P., & Drust, B. (2015). Seasonal Training-Load Quantification in Elite English Premier League Soccer Players. International Journal of Sports Physiology & Performance, 10, 489-497. https://doi.org/10.1123/ijspp.2014-0352

[16] Malone, S., Owen, A., Mendes, B., Hughes, B., Collins, K., & Gabbett, T. J. (2018). High-speed running and sprinting as an injury risk factor in soccer: Can well-developed physical qualities reduce the risk? Journal of Science and Medicine in Sport, 21(3), 257-262. https://doi.org/10.1016/j.jsams.2017.05.016

[17] Martín-García, A., Gómez Díaz, A., Bradley, P. S., Morera, F., & Casamichana, D. (2018). Quantification of a Professional Football Team’s External Load Using a Microcycle Structure. Journal of Strength and Conditioning Research, 32(12), 3511-3518. https://doi.org/10.1519/JSC.0000000000002816

[18] Morgans, R., Di Michele, R., & Drust, B. (2018). Soccer Match Play as an Important Component of the Power-Training Stimulus in Premier League Players. International Journal of Sports Physiology and Performance, 13(5), 665-667. https://doi.org/10.1123/ijspp.2016-0412

[19] Owen, A. L., Lago-Peña, C., Mendes, B., & Dellal, A. (2017). Analysis of a training mesocycle and positional quantification in elite European soccer players. International Journal of Sports Science & Coaching, 12(5), 665-676. https://doi.org/10.1177/1747954117727851

[20] Owen, A. L., Wong, D. P., McKenna, M., & Dellal, A. (2011). Heart rate responses and technical comparison between small- vs. large-sided games in elite professional soccer. Journal of Strength and Conditioning Research, 25(8), 2104-2110. https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3181f0a8a3

[21] Paul, D. J., Bradley, P. S., & Nassis, G. P. (2015). Factors affecting match running performance of elite soccer players: shedding some light on the complexity. International Journal of Sports Physiology and Performance, 10(4), 516-519. https://doi.org/10.1123/IJSPP.2015-0029

[22] Rago, V., Rebelo, A., Krustrup, P., & Mohr, M. (2019). Contextual Variables and Training Load Throughout a Competitive Period in a Top-Level Male Soccer Team. Journal of Strength and Conditioning Research, (25), 1-7. https://doi.org/10.1519/jsc.0000000000003258

[23] Sánchez, M., Hernández, D., Carretero, M., & Sánchez-Sánchez, J. (2019). Level of Opposition on Physical Performance and Technical-Tactical Behaviour of Young Football Players. Apunts Educación Física y Deportes, 137, 71-84. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2019/3).137.06

[24] Sánchez-Sánchez, J., Hernández, D., Martin, V., Sánchez, M., Casamichana, D., Rodríguez-Fernández, A., Ramírez-Campillo, R. & Nakamura, F. Y. (2019). Assessment of the external load of amateur soccer players during four consecutive training microcycles in relation to the external load during official match. Motriz. Revista de Educaçao Física, 24(1), e101938. https://doi.org/10.1590/s1980-65742019000010014

[25] Stevens, T. G. A., de Ruiter, C. J., Twisk, J. W. R., Savelsbergh, G. J. P., & Beek, P. J. (2017). Quantification of in-season training load relative to match load in professional Dutch Eredivisie football players. Science and Medicine in Football, 1(2), 117-125. https://doi.org/10.1080/24733938.2017.1282163

[26] Wallace, L. K., Slattery, K. M., & Coutts, A. J. (2014). A comparison of methods for quantifying training load: relationships between modelled and actual training responses. European Journal of Applied Physiology, 114(1), 11-20. https://doi.org/10.1007/s00421-013-2745-1

[27] Wrigley, R., Drust, B., Stratton, G., Scott, M., & Gregson, W. (2012). Quantification of the typical weekly in-season training load in elite junior soccer players. Journal of Sports Sciences, 30(15), 1573-1580. https://doi.org/10.1080/02640414.2012.709265

ISSN: 2014-0983

Rebut: 5 de setembre de 2020

Acceptat: 14 de maig de 2021

Publicat: 1 d'octubre de 2021