Valoració funcional i bioenergètica de la resistència específica en jugadors de tennis

Ernest Baiget Vidal

Idioma de l’original

85Visites

Resum

La recerca consta de tres estudis interrelacionats. Un primer estudi comprèn el disseny d’una prova en pista per avaluar la resistència específica en tennis (SET-Test, Specífic Endurance Tennis Test), que es valida mitjançant una anàlisi de la seva fiabilitat –en 12 jugadors de competició– i de la seva validesa –amb una mostra de 38 jugadors. En un segon estudi es descriuen les característiques funcionals dels tennistes de competició avaluades mitjançant l’aplicació del SET-Test en la mostra de 38 jugadors, classificats segons el seu ITN (International Tennis Number), i s’analitza la capacitat predictiva de la prova respecte del nivell competitiu dels tennistes. Al tercer estudi es caracteritzen les demandes bioenergètiques d’un partit d’individuals mitjançant el registre de paràmetres ergoespiromètrics en competició simulada al llarg de 20 sets i en 20 jugadors. Del disseny i la validació de la prova es conclou que el SET-Test és una prova de camp objectiva, fiable i vàlida per avaluar la resistència específica en tennistes, que permet realitzar una avaluació directa de paràmetres ergoespiromètrics, sense que això afecti significativament els paràmetres estudiats i que és vàlida per estimar de manera indirecta el segon llindar ventilatori (LlV2). La variable d’efectivitat tècnica, valorada com a percentatge d’encerts en precisió i potència dels cops durant la prova, es mostra com el millor indicador de rendiment, seguit de prop pels paràmetres fisiològics de resistència i potència aeròbica (LlV2 i VO2màx), uns paràmetres que expliquen bona part de la variància en el nivell competitiu dels jugadors (56 i 53 %, respectivament). Possiblement, la resta de la variabilitat pugui ser explicada pel seu nivell en habilitats tàctiques, estratègiques o psicològiques. Es confirma l’existència d’un punt de deflexió de la freqüència cardíaca observable en el 92 % dels subjectes, relacionat amb una reducció de l’efectivitat tècnica. Per tal d’establir un perfil de la resistència específica de jugadors de tennis es va aplicar el SET-Test a una mostra àmplia de jugadors de competició d’alt nivell i es va comprovar que els valors de VO2màx (57,0  ±6,0 mL.kg.min-1) són entre moderats i alts, d’acord amb la naturalesa aeròbica del tennis. L’efectivitat tècnica evoluciona en proporció inversa a la intensitat de l’esforç durant la prova; els valors globals registrats (63,1 % d’encerts  ±9,1) mostren un nivell elevat de precisió i potència. De l’anàlisi de la competició simulada es conclou que els moderats valors mitjans observats durant el joc (VO2 29,9  ±3,7 mL.kg-1.min-1; 51,6  ±8,6 % del VO2màx) i l’elevat percentatge de temps en què els jugadors participen a un nivell d’intensitat baixa o moderada, per sota del segon llindar ventilatori (77,2  ±24,5 %), confirmen que el sistema de transport d’oxigen no és un factor limitant del rendiment en aquest esport.

Paraules clau: bioenergètica, resistència, SET–test, tennis, valoració funcional.

ISSN: 1577-4015