Resum

L’esport no és només un fenomen social del nostre món, sinó que també és un camp privilegiat per a l’estudi del comportament humà i social. Durant les últimes dècades, s’ha produït un enorme creixement i especialització de les ciències de l’esport i el lema del 18è Congrés de l’European College of Sport Sciences (ECSS) “Unificar les ciències de l’esport” representa desafiar aquest procés de fragmentació. El lema comporta un canvi de l’especialització a la integració, d’una concepció dels sistemes vius basada en la teoria de la informació i l’enginyeria a una de base biològica, de la investigació multidisciplinària a la transdisciplinària. Però sorgeix una pregunta: ¿és possible integrar les àrees fragmentades i facilitar la transferència de principis explicatius teòrics, tècniques i perspectives metodològiques entre disciplines? En el marc de les contribucions fetes en el congrés, aquest article té com a objectiu introduir enfocaments científics que ja estan estesos en els àmbits de la física, la química, la biologia (incloent-hi les òmiques) i les ciències socials, i que centrats en les interaccions dinàmiques complexes dels components sistèmics (proteïnes, cèl· lules, organismes, grups, societats), revelen principis explicatius generals que contribueixen a la unificació del coneixement. Pretenem encoratjar les persones interessades en les ciències de l’esport a concebre noves formes d’investigació i a complementar, sense substituir-los, els enfocaments dominants, amb l’esperança que anar de les parts al tot i del tot a les parts ajudarà els científics a reconèixer els camins més adients.