Una nova eina per analitzar el ritme de joc en el bàsquet: BASKETRHYTHM

Adrià Miró

Xavier Iglesias

Marcel·lí Massafret-Marimón

Franc García

Resum

L’observació sistemàtica del ritme de joc en el bàsquet és fonamental per a la planificació dels entrenaments. Aquest estudi va tenir dos objectius: a) crear una eina observacional, BASKETRHYTHM, per analitzar el ritme de joc en el bàsquet que integri accions tècniques i tàctiques, així com la durada de les possessions; i b) realitzar un estudi pilot per avaluar el ritme de joc amb aquesta nova eina. El criteri d’experts va mostrar una alta validesa de BASKETRHYTHM (76% d’acord positiu). Els resultats de l’estudi pilot van indicar que un ritme de joc més elevat està associat a una major efectivitat de les possessions, i es van observar diferències significatives entre quarts i tipus de competició (nacional vs. internacional). Els resultats d’aquest estudi van mostrar que BASKETRHYTHM és una eina vàlida i fiable per analitzar el ritme de joc en el bàsquet, fet que pot contribuir a optimitzar el rendiment en aquest esport.

Introducció

L’anàlisi del joc, que interpreta la seva lògica interna tenint en compte els jugadors, la pilota, el temps i l’entorn espacial reglamentari (Sautu Apellániz et al., 2009), permet entendre millor les variables implicades en l’esport i millorar el rendiment dels esportistes durant la competició (Lago, 2022). Així doncs, l’anàlisi del joc també és útil per planificar de forma precisa els entrenaments dels esportistes (Malarranha i Sampaio, 2007; Ortega et al., 2006), ja que ajuda a identificar les demandes físiques requerides en cada posició de l’esport (García et al., 2020) i els factors clau que contribueixen a la victòria (Sampaio et al., 2010; Sampaio i Janeira, 2003). El concepte de ritme de joc es va desenvolupar al centre de Barcelona de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) per estudiar els esports d’equip des d’una perspectiva qualitativa, adaptada a les necessitats del joc. Es va centrar en la possessió de la pilota i es va definir com la suma de les accions tècniques i les accions tàctiques, dividides entre el temps total de possessió. També es va incorporar el concepte de ritme eficaç en comptabilitzar tan sols les possessions amb finalització positiva (Solé, 2017). Aquest grup de professorat de l’INEFC Barcelona cercava disposar d’indicadors de control del joc, com aquest ritme de joc, directament vinculats a l’estructura coordinativa específica de cada esport que es va proposar, juntament amb el treball cognitiu, per cercar la qualitat i especificitat en l’entrenament dels esports d’equip (Massafret, 2017).

En el bàsquet, el ritme (de joc), entès com el control de la velocitat a la qual es desenvolupa el joc en les seves diferents fases (Malarranha i Sampaio, 2007), és un indicador de referència de la intensitat del model de joc (Solé, 2017) i un element fonamental de l’anàlisi del joc dels equips.

Estudis previs mostren que un ritme de joc més alt proporciona avantatges en moments decisius i contribueix a les victòries (Courel et al., 2014; García et al., 2023; Ortega et al., 2006). Evangelos et al. (2005) van analitzar partits internacionals FIBA i van observar que els equips guanyadors efectuaven més accions de contraatac (ritme de joc alt), que representaven un 10.8% del total de possessions, en comparació amb el 9% dels equips perdedors. Aquestes accions es resolien ràpidament, amb percentatges alts d’encert (fins al 97% en situacions d’1 contra 0) i van demostrar una associació significativa amb la victòria (χ² = 4.14; p < .05). Aquestes dades reforcen la idea que un ritme de joc més elevat, especialment mitjançant accions ràpides i directes, contribueix clarament a l’eficiència i a la classificació dels equips, coincidint amb els resultats d’Ibáñez et al. (2003) i Ortega et al. (2006).

D’altra banda, Bazanov i Rannama (2017) van estudiar 197 possessions en jugadors júnior de la lliga estoniana i van concloure que les possessions ofensives amb nivells alts d’activitat mecànica (> 1.0 g), ritmes cardíacs elevats (165-191 bpm) i una alta intensitat col·lectiva (0.83-1.55) es corresponien amb un coeficient d’eficiència ofensiva superior a 0.90. Aquestes condicions, típiques de situacions d’alta velocitat i intensitat, evidencien una relació directa entre el ritme de joc i l’eficàcia ofensiva, i confirmen que un ritme elevat no només reflecteix una major exigència física, sinó també una millor producció ofensiva. Així doncs, aquest major rendiment a què es fa referència és específicament una millor eficàcia ofensiva, és a dir, un increment de punts per possessió, una major qualitat en les finalitzacions i una millor capacitat per aprofitar possessions curtes o ràpides per generar punts. 

A més, investigacions recents han evidenciat que la intensitat física i la càrrega de treball durant els quarts poden tenir un impacte directe en l’èxit competitiu. En aquest sentit, l’estudi de Miró et al. (2024) amb jugadors U-18 mostra com els quarts guanyats presenten valors significativament superiors en diversos indicadors de càrrega externa, com el Player Load (PL), les passes per minut i el Dynamic Stress Load (DSL). 

El ritme de joc es vincula a l’eficàcia tàctica en estudis sobre el bàsquet 3×3 (Sansone et al., 2023). A la vegada, el control de la càrrega d’entrenament s’ha associat amb una menor incidència lesional i una millor gestió del rendiment en bàsquet professional, fet que reforça la importància de mesurar de manera fiable variables com la intensitat i el ritme de joc (Chan et al., 2024).

L’observació sistemàtica s’utilitza àmpliament en el bàsquet, (Arias Estero et al., 2009; Arias Estero, 2012) per analitzar elements que influeixen en victòries i derrotes i per dissenyar entrenaments adaptats als esportistes (Ortega et al., 2006). El ritme de joc es defineix segons la freqüència de canvis de possessió entre equips (Charamis et al., 2023; Csátaljay et al., 2011), considerant les possessions com el període que transcorre des que un equip controla la pilota fins que l’equip contrari la recupera (Charamis et al., 2023; Sakalidis et al., 2023.; Sampaio et al., 2010; Sampaio i Janeira, 2003). Tanmateix, no hi ha consens metodològic ja que les definicions i contextos d’estudi varien (Romarís et al., 2016). Algunes metodologies proposen sumar les accions tècniques i tàctiques dividides pel temps total de la possessió (Bazanov, 2007; Bazanov et al., 2005, 2006; Solé, 2017), mentre que d’altres se centren en l’anàlisi de procediments per separat, sigui fixant-se en com s’executen les accions tècniques (Alamar, 2006; Charamis et al., 2023; Nunes, 2016; Sampaio i Janeira, 2003) o les accions tàctiques (García et al., 2023). Aquesta heterogeneïtat dificulta poder contrastar i comparar les dades ((Romarís et al., 2016), no obstant sembla que integrar accions tàctiques amb les tècniques en una mateixa anàlisi (Bazanov, 2007; Bazanov et al., 2005, 2006) ofereix millors resultats, ja que es considera que l’equilibri adequat de les accions tàctiques i tècniques és el factor on rau l’èxit (Bazanov, 2007). En aquesta línia, estudis recents han començat a incorporar tecnologies de seguiment per obtenir una visió més detallada del comportament dels jugadors i del ritme de joc. Facchinetti et al. (2019) van proposar una metodologia per identificar automàticament fases actives de joc mitjançant dades cinemàtiques, i Metulini et al. (2017) van utilitzar tècniques d’anàlisi espai-temporal per classificar patrons de moviment col·lectiu. Tot i que aquests estudis aporten una visió avançada basada en dades, manquen eines observacionals sistematitzades aplicables a contextos reals i accessibles per a entrenadors i tècnics. No obstant això, les tecnologies de seguiment ofereixen un gran potencial pràctic, ja que permeten monitoritzar en temps real el comportament tàctic i físic dels jugadors, i faciliten la presa de decisions durant els entrenaments i els partits, així com la personalització de tasques específiques segons el ritme de joc observat.

Així doncs, l’objectiu d’aquest estudi era doble: (1) crear una eina de tipus observacional per analitzar el ritme de joc en el bàsquet (BASKETRHYTHM) que tingués en consideració tant les accions tècniques com les tàctiques, així com el temps total de les possessions i el seu context  i analitzar la seva validesa de contingut i la fiabilitat dels observadors en utilitzar-la, i (2) estudiar el ritme de joc utilitzant la nova eina en una prova pilot de camp. S’hipotetitza que el ritme de joc serà significativament superior en les possessions efectives, i també quan el quart i el partit acabin en victòria de l’equip. Igualment, el ritme de joc serà més alt quan l’equip actua com a local. 

Metodologia

Disseny

Aquesta investigació es va dur a terme a partir de la metodologia observacional sistemàtica (Anguera i Hernández-Mendo, 2013). El disseny de l’estudi va ser idiogràfic —estudi de l’equip com a unitat, i no pels seus jugadors––; puntual —estudi de diferents partits però sense fixar-nos en el seu procés i evolució—; i multidimensional —es consideren i analitzen diversos nivells de resposta, com ara les accions tècniques, les accions tàctiques i el context del ritme de joc. 

Procediment

Per donar resposta als objectius del treball es van definir les següents fases: (1) creació i validació de l’instrument, (2) formació en l’ús de l’instrument i procés de fiabilitat de l’observació, i (3) desenvolupament de l’estudi pilot. 

En el disseny de l’eina observacional hi van participar quatre professionals: tres entrenadors nacionals de bàsquet i professors universitaris del grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i un estudiant de doctorat en Activitat Física i Salut. El procediment de creació del nou instrument d’observació implicava identificar les accions tècniques i tàctiques i el control temporal de les possessions. 

Per a l’anàlisi de la validesa de contingut, es va comptar amb un panell de vuit experts seleccionats segons criteris estrictes: ser entrenadors nacionals de bàsquet amb un mínim de deu anys d’experiència i titulació en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Mitjançant un qüestionari en línia, els experts van avaluar els 11 criteris definits en l’eina, indicant el seu acord amb un “SÍ estic d’acord” o “NO estic d’acord”. Això va permetre validar l’instrument en termes d’adequació i rellevància per a l’anàlisi del ritme de joc.

Per avaluar la fiabilitat intraobservador i interobservador, es va fer una formació específica per a dos investigadors en l’ús del nou instrument d’observació BASKETRHYTHM, integrada al programari de registre LINCE PLUS (Soto-Fernández et al., 2022), on es van registrar 100 accions tècniques i tàctiques d’un partit de bàsquet. L’investigador principal va realitzar dos registres independents amb una separació temporal d’una setmana entre avaluacions per a la fiabilitat intraobservador, mentre que per a la fiabilitat interobservador, un segon investigador, de forma independent, va seguir el mateix procediment. 

Participants

Amb l’eina validada, es va dur a terme un estudi pilot per comprovar la seva aplicabilitat. L’anàlisi es va centrar en un equip professional de bàsquet de la primera divisió espanyola que competia també a l’Eurolliga. La mostra es va seleccionar mitjançant mostreig de conveniència, atenent la disponibilitat d’equips d’alt nivell i l’accés a l’enregistrament complet dels partits. Els participants de l’estudi van ser 14 jugadors professionals de bàsquet (edat 28.8 ± 4.3 anys, altura 201.01 ± 7.84 cm, pes 99.94 ± 12.3 kg). De la mateixa manera, l’equip analitzat seguia una metodologia d’entrenament anomenada “entrenament estructurat” (Pons et al., 2020; Tarragó et al., 2019). Tot i que la mostra no pretén ser representativa de tota la població de partits de bàsquet, la seva mida es va considerar adequada per al present estudi exploratori. Atès que es tracta d’un estudi pilot i exploratori per valorar una nova eina d’observació, no es va aplicar un càlcul de la mida mostral mitjançant eines com G*Power. Tanmateix, per a futures investigacions, es recomana aplicar aquests criteris per garantir la potència estadística adequada.

Amb l’objectiu de tenir uns registres de comparació, es van triar quatre partits de la Liga Endesa (Lliga ACB) i quatre partits de la Turkish Airlines Euroleague (Eurolliga). En la meitat dels partits, l’equip actuava com a local i en l’altra meitat com a visitant, i es van seleccionar partits la meitat dels quals havien acabat en victòria i l’altra meitat en derrota. 

Les gravacions dels partits, de caràcter privat, van ser cedides per l’equip analitzat i complien criteris d’alta qualitat d’imatge (1080p, 60FPS). Aquest estudi no va requerir l’aprovació d’un comitè ètic ni el consentiment informat dels participants, ja que es va tractar d’una observació no participant, feta  a partir de vídeos gravats en entorns naturals, sense cap intervenció ni interacció amb els participants observats (American Psychological Association, 2017). El registre es va fer entre el 18 de gener i el 2 de febrer del 2024. Com a criteri d’exclusió es va acordar la impossibilitat d’observar alguna de les accions en els partits.

Instrument d’observació del ritme de joc

L’instrument observacional per analitzar el ritme de joc anomenat BASKETRHYTHM(Taula 1) inclou quatre accions tècniques: la conducció (bot), la comunicació a través de la passada, les diferents finalitzacions i el rebot ofensiu; i cinc accions tàctiques: l’1 contra 1, el mà a mà entre jugadors, el bloqueig directe i indirecte i la porta enrere. Així mateix, l’eina inclou diferents paràmetres per conèixer el context del ritme de joc: durada de les possessions, categoritzades en curta/mitja/llarga, l’inici i el final d’aquestes possessions, i el motiu del temps aturat durant el joc. 

Taula 1

Criteris i categories de la nova eina observacional BASKETRHYTHM creada per analitzar el ritme de joc en el bàsquet

Veure Taula

Així doncs, el ritme de joc es defineix com la suma de les accions tècniques i tàctiques dividida pel temps total de la possessió (Solé, 2017), i s’expressa en unitats arbitràries (u. a.). Aquest article pretén dotar d’objectivitat i sistematització aquest concepte i la seva orientació i per això, en la nostra metodologia, el ritme de joc serà calculat d’acord a la següent fórmula:

Una nova eina per analitzar el ritme de joc en el bàsquet: BASKETRHYTHM

Veure a mida completa

u. a. = unitats arbitràries

n = nombre d’accions

s = segons

Instrument de registre

Es va utilitzar LINCE PLUS (Soto-Fernández et al., 2022) tant per analitzar la fiabilitat dels observadors com per registrar les dades en l’estudi pilot a partir de l’instrument observacional BASKETRHYTHM.

Qualitat i anàlisi de les dades 

La validesa de contingut de l’eina es va establir mitjançant les respostes de vuit experts (80% dels convidats a participar), tots homes, seleccionats per criteri d’autoritat i seguint models de validació similars (Soriano et al., 2024). Es van obtenir 234 coincidències positives (SÍ-SÍ) sobre un total de 308 possibles, amb una proporció del 76%. S’hi va calcular un interval de confiança al 95% (70.8% – 80.6%) mitjançant el model binomial (funció binom.test() de RStudio) (© 2009-2021 RStudio, PBC v.1.4.1717). Segons els estàndards establerts en estudis observacionals esportius, aquest valor indica una validesa acceptable. Es va escollir el percentatge de coincidències positives com a mètode principal d’anàlisi per la seva simplicitat i ús freqüent en estudis qualitatius (Watts, 2021).

La  fiabilitat intraobservador es va calcular en 100 accions tècniques i tàctiques d’un partit de bàsquet, dues vegades, amb una setmana entre avaluacions, i es va obtenir un índex Kappa de Cohen de .97. La fiabilitat interobservador es va analitzar en les mateixes 100 accions, amb un segon observador format amb els instruments d’observació i registre, i es va obtenir un valor de Kappa de .98. Ambdós valors es consideren excel·lents segons els criteris de Landis i Koch, (1977) 

Anàlisi estadística

Es van calcular estadístiques descriptives (mitjana, desviació estàndard, mínim i màxim) per caracteritzar la durada de les possessions per partit. Per comparar variables en dos grups (partits guanyats/perduts, local/visitant, possessions efectives/no efectives, partits d’Eurolliga/ACB), es va utilitzar la prova t de Student per a mostres independents, aplicant la correcció de Bonferroni per ajustar els valors de p en les comparacions múltiples. Abans, es va comprovar que es complissin els supòsits de normalitat (prova de Shapiro-Wilk) i d’homogeneïtat de variàncies (test de Levene), utilitzant alternatives no paramètriques com el test de Mann-Whitney U en cas necessari. A més, en cada comparació es va calcular la mida de l’efecte (Effect Size = ES) per tal de valorar la magnitud de les diferències observades. Es va utilitzar el d de Cohen per a proves paramètriques, el coeficient r per a comparacions amb Mann-Whitney U, i el η² parcial en les anàlisis d’ANOVA. Per comparar tres o més grups (com el ritme de joc entre quarts), es va aplicar un ANOVA d’una via, seguit de la correcció post hoc amb Bonferroni per identificar les diferències entre grups. Es va utilitzar el paquet estadístic JASP (Versió 0.18.3; JASP Team; 2024).

Resultats

Els resultats de l’anàlisi del ritme de joc es presenten a la Taula 2, on s’observa que les possessions efectives tenen un ritme de joc superior (M = 0.68; SD = 0.21) respecte a les no efectives (M = 0.60; SD = 0.19), amb diferències estadísticament significatives (F = 23.281; p < .01). Aquests resultats es poden observar també a la Figura 1, on es detallen els valors mitjans del ritme de joc expressats en les unitats arbitràries descrites a la metodologia.

Taula 2

Valors descriptius del ritme de joc segons el quart del partit i l’efectivitat de les possessions

Veure Taula

Figura 1

Veure a mida completa

Nota. Valors de mitjana i desviació estàndard per possessions efectives i no efectives.

L’anàlisi post hoc va revelar una diferència significativa en el ritme de joc entre les possessions efectives i no efectives. El ritme de joc va ser significativament superior en les possessions efectives en comparació amb les no efectives (t = 4.825, p < .001, ES = 0.40), fet que suggereix que les possessions amb finalització positiva estan associades a una major intensitat de joc.

Tal com es mostra en la Figura 2, el ritme de joc també presenta una progressió ascendent positiva en el primer quart (M = 0.63; SD = 0.18), en el segon (M = 0.64; SD = 0.23), i fins al tercer quart (M = 0,68; SD = 0.2) i amb diferències estadísticament significatives entre el tercer i l’últim quart (M = 0,64; SD = 0.21) del partit (Figura 2; F = 3.651; p < .05). 

Figura 2

Veure a mida completa

Nota. Valors de mitjana i desviació estàndard per quarts del partit.

Només es van observar diferències significatives entre el tercer i l’últim quart del partit (t = 2.88, p = .025, ES = 0.34), que indiquen un augment del ritme de joc en el tercer quart en comparació amb l’últim. La resta de comparacions entre quarts no van mostrar diferències estadísticament significatives (p > .05).

Les dades analitzades mostren una tendència no significativa que indica que el ritme de joc seria superior quan es juga com a visitant (M = 0.66; SD = 0.22) que quan es juga com a local (M = 0.63; SD = 0.2) (Figura 3; F = 3.684; p = .055). 

Figura 3

Veure a mida completa

Nota. Valors de mitjana i desviació estàndard en jugar com a local i com a visitant.

Tot i que el ritme de joc va ser superior quan l’equip jugava com a visitant (M = 0.66; SD = 0.22) en comparació amb quan jugava com a local (M = 0.63; SD = 0.20), aquesta diferència no va ser significativa (p = .055), cosa que indica una tendència no concloent cap a un ritme de joc més ràpid en condicions de visitant.

En els partits de l’equip estudiat, el valor de ritme de joc va ser significativament superior en els partits de competició europea (M = 0.66; SD = 0.20), que en els de la lliga nacional (M = 0.62; SD = 0.21) (Figura 4; F = 5.912; p = .015). És rellevant assenyalar que la majoria de partits d’Eurolliga (75%; n = 3) els van jugar com a equip visitant.

Figura 4

Veure a mida completa

Nota. Valors de mitjana i desviació estàndard en competició nacional i europea.

El ritme de joc va ser significativament superior en els partits de l’Eurolliga (M = 0.66; SD = 0.20) en comparació amb els de la Lliga ACB (M = 0.62; SD = 0.21) (t = -2.43, p = .015, ES = –0.20). Aquesta diferència significativa suggereix que els partits europeus presenten una intensitat de joc més elevada que els partits de la lliga nacional.

Contràriament a la nostra hipòtesi, no es van trobar diferències significatives en el ritme de joc entre quarts o partits en funció de si l’equip guanyava o perdia. Les anàlisis no van mostrar efectes significatius ni en els quarts (F = 1.658, p =.198) ni en el resultat final del partit (F = 0.083, p = .77).

Discussió

Els objectius d’aquest estudi eren, en primer lloc, crear una eina de tipus observacional per analitzar el ritme de joc en el bàsquet que considerés tant les accions tècniques com les tàctiques, el temps total de les possessions i el seu context, i analitzar la seva validesa de contingut i la fiabilitat en l’observació. En segon lloc, es volia aplicar aquesta eina en un estudi de camp per contrastar la seva utilitat i obtenir dades pràctiques sobre el ritme de joc. Com a principal aportació d’aquest treball, es pot confirmar la validació d’un nou instrument observacional, el BASKETRHYTHM, per analitzar el ritme de joc en el bàsquet.

BASKETRHYTHM és un instrument que permet codificar les accions tècniques i tàctiques del joc de manera diferenciada. Entre les accions tècniques incloses hi trobem la conducció, la passada, el tir i el rebot, mentre que les tàctiques comprenen situacions com l’1 contra 1, el bloqueig directe i l’indirecte, el mà a mà i la porta enrere. Aquest enfocament millora la precisió de l’anàlisi, distingint les contribucions individuals de les habilitats tècniques i les estratègies col·lectives i proporcionant informació valuosa tant per a la investigació com per a la pràctica esportiva.

Pel que fa al primer objectiu, els resultats confirmen que l’instrument BASKETRHYTHM ha estat dissenyat correctament i mostra validesa de contingut segons les respostes proporcionades pels experts. A més, la fiabilitat dels observadors ha estat elevada, com ho indiquen els resultats obtinguts en els coeficients Kappa per a la fiabilitat intraobservador i interobservador. Per tant, aquesta nova eina per a l’anàlisi del ritme de joc representa una contribució significativa per als professionals encarregats del disseny i la planificació dels entrenaments de bàsquet. 

Pel que fa al segon objectiu, les dades obtingudes de l’estudi pilot amb BASKETRHYTHMconfirmen parcialment les hipòtesis plantejades i mostren que l’efectivitat de les finalitzacions és més gran quan el ritme de joc és més elevat. Les diferències observades entre possessions efectives i no efectives coincideixen amb els resultats de Bazanov i Rannama (2017), que van identificar una relació directa entre intensitat física, càrrega mecànica i eficiència ofensiva. Igualment, l’estudi de Miró et al. (2024) mostra com els quarts guanyats es caracteritzen per una activitat física més elevada, amb més passes per minut i una major càrrega externa, fets que es poden interpretar com una expressió observable del ritme de joc. Aquests resultats donen suport a l’ús de BASKETRHYTHM com a eina útil per captar aquesta dimensió tàctica i física del joc i proporcionen als entrenadors una eina pràctica per identificar patrons de joc eficients, ajustar la intensitat de les tasques d’entrenament i adaptar estratègies segons la fase del partit o l’eficàcia observada. No obstant això, tal com indica Solé (2017), un augment del ritme de joc no sempre garanteix un millor rendiment, ja que pot conduir a una pèrdua d’eficàcia a causa de l’increment d’errors tècnics o tàctics, depenent de la qualitat dels jugadors i de l’equip rival. Això subratlla la importància de determinar el ritme de joc òptim per a cada equip, tenint en compte les seves característiques específiques i la competència del rival, per maximitzar el rendiment sense augmentar els errors.

Per altra banda, en els resultats obtinguts a partir de l’estudi de camp s’observen diferències estadísticament significatives en el ritme de joc entre quarts, específicament entre el tercer i l’últim quart del partit, amb una tendència positiva i incremental del ritme en tot el partit, que es veu reduïda significativament en l’últim quart. Aquesta reducció del ritme podria estar relacionada amb l’estratègia de l’equip d’allargar les possessions per tal d’obtenir un major control sobre el joc, amb situacions tàctiques més lentes, incloent-hi més parades i una major durada del quart (García et al., 2020). També hi podria influir el factor fisiològic, com la fatiga acumulada en l’equip (Stojanović et al., 2018). 

Contràriament al que s’havia hipotetitzat, no es van trobar diferències estadísticament significatives en el ritme de joc entre partits i quarts considerant el seu resultat final, fos victòria o derrota. Els nostres resultats no coincideixen amb els d’estudis anteriors (Conte et al., 2017; Courel et al., 2014; Ortega et al., 2006), que indicaven una relació significativa entre ritme de joc elevat i resultat final exitós. A més, alguns autors (Calvo et al., 2012; Ruano et al., 2007; Sampaio i Janeira, 2003) van suggerir que el ritme de joc és generalment més alt en els partits jugats com a equip local, i això tampoc es compleix en el nostre estudi, on el ritme de joc va ser superior en els partits jugats com a equip visitant. Cal destacar que aquest és un estudi pilot, amb una mostra limitada de partits i sense la intenció de generalitzar conclusions. Per tant, afirmacions com aquestes necessiten una anàlisi més àmplia i exhaustiva per minimitzar la influència dels factors contextuals i extreure conclusions més sòlides. Aquesta diferència de resultats es podria explicar per les diferències en el tipus de partits analitzats. Per exemple, en el nostre cas, en la majoria de partits analitzats l’equip actuava com a visitant (75%; n = 3) en una competició exigent com és l’Eurolliga que, en general, es pot considerar de major exigència (Guerra et al., 2016) que la lliga ACB. En canvi, en altres estudis (Calvo et al., 2012; Ruano et al., 2007) els partits avaluats són de competicions nacionals i, per tant, potser també de menor exigència. 

Pel que fa a la novetat de la recerca, aquest és el primer estudi que desenvolupa una eina específica per observar el ritme de joc combinant accions tècniques, tàctiques i context temporal en bàsquet des d’una perspectiva observacional. Aquesta combinació permet analitzar el comportament col·lectiu amb una visió integrada i aplicable. Molts dels estudis sobre l’anàlisi del bàsquet estan basats en sistemes de monitorització o variables fisiològiques (Facchinetti et al., 2019; Metulini et al., 2017), on hi ha una manca de consens tant en els conceptes d’anàlisi (definició de zones d’intensitat, llindars de càrrega…) com en els mètodes (vídeoanàlisi, microsensors, sistemes de posicionament local), un fet que evidencia la necessitat de disposar d’eines eficaces per mesurar el ritme de joc de forma vàlida i aplicable (Tuttle et al., 2024. La proposta validada de BASKETRHYTHM permet una aplicació directa per part dels entrenadors, sense requeriments tecnològics elevats, facilitant així la transferència metodològica a contextos formatius, semi professionals o sense recursos digitals avançats.

Aquest treball presenta una sèrie de limitacions que cal tenir en consideració a l’hora d’interpretar els resultats. En primer lloc, la mostra analitzada es va limitar a un equip masculí i a vuit partits, la qual cosa limita la generalització dels resultats. En el futur, cal ampliar la mostra analitzada i fer-la extensible al bàsquet femení, a l’amateur i a la formació, ja que a partir d’aquestes dades es podran desenvolupar millors programes de preparació dels jugadors i jugadores, independentment del sexe, del nivell esportiu i de la competició. A més, en aquest estudi pilot es va considerar un nombre limitat de partits, suficients per avaluar l’aplicabilitat de BASKETRHYTHM, però insuficients per generalitzar els resultats obtinguts. Finalment, l’anàlisi del ritme tècnic i tàctic és insuficient per entendre i explicar l’èxit esportiu. 

Així, cal considerar que l’associació entre ritme de joc i el resultat del partit és un dels elements d’una realitat molt complexa, que inclou elements cognitius (actitud dels jugadors davant del joc), emocionals (grau de tensió o ansietat dels jugadors), i contextuals (local/visitant, tipus de competició, etc.). De fet, si aquesta hipòtesi es confirmés en estudis futurs, el nostre treball hauria contribuït a l’evidència acumulada que indicaria que el resultat final d’un partit de bàsquet i el rendiment dels jugadors depèn de molts factorsCsátaljay et al., 2011; Csátaljay et al., 2012; Fox et al., 2021; Ortega et al., 2006; Ruano et al., 2007), entre els quals el ritme de joc elevat solament en seria un. 

Malgrat les limitacions, els resultats d’aquest estudi mostren, encara que de forma preliminar, que la nova eina aporta informació vàlida i fiable per estudiar el ritme de joc en el bàsquet. 

Conclusions

En aquest estudi s’ha creat i validat un nou instrument d’observació, anomenat BASKETRHYTHM, per analitzar el ritme de joc en el bàsquet, que considera tant les accions tècniques com les tàctiques, així com el temps total de les possessions. Els resultats de l’estudi pilot indiquen que un ritme de joc elevat està associat a una major efectivitat de les possessions, tot i que no s’ha trobat una relació directa entre el ritme de joc i la victòria o derrota de l’equip. A més, aquest varia significativament entre quarts del partit, les competicions i la localització del terreny de joc. 

El nou instrument BASKETRHYTHM, es presenta com una eina útil tant per a futures investigacions com per a la planificació tàctica i l’anàlisi del rendiment esportiu en equips de bàsquet. Els entrenadors poden emprar-lo per avaluar sistemàticament la qualitat del joc, identificar patrons eficaços o moments de desajust i, a partir d’això, dissenyar tasques d’entrenament més específiques. L’eina permet ajustar la intensitat i el ritme de les situacions d’entrenament segons les necessitats detectades durant la competició, així com preparar estratègies adaptades als patrons de ritme dels rivals observats en partits previs.

Agraïments

Els autors agraeixen el recolzament del projecte del Govern espanyol anomenat “Optimización del proceso de preparación y rendimiento en competición en deportes de equipo basada en integración de datos multimodales y multinivel mediante modelos inteligentes” [PID2023-147577NB-I00] pel quadrienni 2024-2027, en la convocatòria 2023 d’ajudes a «PROYECTOS DE GENERACIÓN DE CONOCIMIENTO», en el marc del “Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia”, del “Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades” (MCIU).