Tots aposten pels jocs olímpics, qui dóna més?

Javier Olivera Betrán

Idioma de l’original

Citació

Olivera Betrán, J. (1996). Todos apuestan por los juegos olímpicos, ¿quién da más?. Apunts. Educación Física y Deportes, 43, 3-6.

 

374Visites

Resum

El premi més lucratiu per a una ciutat, en el món de l’esport és ser escollida amfitriona dels Jocs Olímpics: el terreny està abonat per l’habitual debilitat humana. En el moment de l’elecció el 1986 per als Jocs de 1992, les quantitats gastades per aconseguir la nominació eren grotesques i en el moment en què amfitriona dels Jocs del Centenari de 1996 anava a ser nominada en la sessió de Toquio de 1990 encara va ser pitjor. Quan Atlanta va ser escollida per al 1996 en lloc d’Atenes, que per motius històrics es considerava la ciutat favorita, l’opinió mundial va ser molt crítica amb el COI. La imatge del COI va empitjorar més el 1991 amb les revelacions del “USA TODAY”, que va denunciar els diversos procediments financers il·legals comesos per part del president del Comitè Olímpic dels Estats Units i membre del Consell Executiu del CIO que havia estat especialment recomanat pel president del CIO. Després de la dimissió d’aquest membre del Consell del CIO es travessa una seriosa crisi moral. La carta del COI va ser clara. No podria ser més clara. La norma 20, subsecció I, paràgraf 5, afirma “Els membres del COI no poden acceptar cap mandat procedent de governs, organitzacions o altres entitats legals o persones físiques que poden vincular o interferir en la llibertat de la seva acció o vot”. És intolerable el comportament que havia donat peu a l’opinió dels que al·leguen que l’elecció d’ Atlanta podia haver estat manipulada. Les despeses durant la candidatura per als Jocs del Centenari havien estat tan excessives que s’anaven a suggerir des del mateix Consell noves i rigoroses regulacions per evitar les pràctiques corruptes. Les dues últimes ocasions —les votacions per als Jocs d’estiu de 1996 i els Jocs d’hivern de 1998— han estat perjudicials per al COI. En els Jocs d’estiu ha quedat molt clar durant més d’un any que Atenes, en molts aspectes, no era la ciutat candidata més pràctica. El nom d’Atenes podia haver prosperat com a candidat únic o bé ser indiscutible per raons de tradició històrica. El fet de permetre que Atenes entrés en competició oberta, amb la possibilitat de ser derrotada, ha representat un cop dur per a la reputació del COI.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener de 1996