Resum

El test Biering-Sorensen (BST), el test Side Bridge (SBT) i el test Ito (IT) són tres dels tests de camp més utilitzats per mesurar la resistència dels músculs del tronc. L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar la fiabilitat absoluta i relativa dels tests referits, així com valorar-ne l’efecte en el rendiment de l’antropometria dels participants en les proves. En l’estudi van participar 27 joves homes (23,5 ± 4,0 anys) i físicament actius. Els participants van fer dues sessions de registre en què van executar els tres tests (recuperació de 8 min entre proves) i on es van mesurar diverses variables antropomètriques. La fiabilitat relativa va ser bona, amb ICC majors de 0,80 en tots els tests, però la fiabilitat absoluta no, amb SEM que van oscil·lar entre 13,36 % en el BST i 19,89 % en l’IT. L’IT va mostrar una correlació negativa amb la massa (r = – ,475; p = ,014) i el diàmetre bileocrestal (r = – ,404; p = ,040), i el SBT una correlació negativa amb la massa (r = – ,610; p = ,001), el diàmetre bileocrestal (r = – ,546; p = ,004), el diàmetre biacromial (r = – ,456; p = ,019) i l’índex acromioilíac (r = – ,413; p = ,036). Les dades de fiabilitat absoluta qüestionen la utilitat d’aquestes proves en programes d’entrenament on els participants tenen poc marge de millora. A més a més, si es fan comparacions entre sub-jectes és important tenir en compte les seves diferències antropomètriques, ja que durant l’execució dels tests el cos s’utilitza com a instrument de mesura.