Taula 2

Evidència dels principals suplements nutricionals.

Proteïna de sèrum de llet (Whey Protein)
El grup suplementat amb proteïnes de llet va mostrar una durícia òssia més gran en àrea i volum que el grup control en fractura de tíbia en ratolins (Yoneme et al., 2015).
En artroplàstia de genoll, el grup placebo va presentar una gran atròfia del múscul quàdriceps -14.3 ± 3.6% de canvi després de 2 setmanes de la cirurgia comparat amb -3.4 ± 3.1% del grup suplementat. També es van evidenciar efectes positius a les 6 setmanes de seguiment (Dreyer et al., 2013).
En adults grans amb sarcopènia, una revisió sistemàtica va concloure que l’aportació de proteïnes més exercicis de força va ser significativament més efectiu en prevenir la pèrdua de massa muscular relacionada amb l’edat que el grup que va utilitzar només exercicis de força sense aportació de suplements de proteïnes (Liao et al., 2017).
Creatina
En esportistes després de 2 setmanes d’inactivitat, el grup suplementat amb creatina va presentar més canvis en l’àrea transversal muscular de la fibra (10% més) i en força màxima (25% més) durant la fase de rehabilitació (Hespel et al., 2001).
En persones sanes en fase d’immobilització, la creatina va ser capaç d’evitar la disminució de GLUT4 muscular durant la immobilització, augmentant el seu contingut en un 9% durant el període de rehabilitació comparat amb una disminució d’un 20% en el grup control (Eijnde et al., 2001).
Beta hidroxi metil butirato (β-hmb)
En una revisió sistemàtica realitzada en adults grans en prevenció de sarcopènia, es va obtenir una massa muscular més gran en el grup HMB (0.352 kg; 95%IC .11- .594) sense mostrar canvis significatius en la força muscular (Wu et al., 2015).
L’ús de β-hmb va ser més potent en reduir el catabolisme muscular (.38 .04) ±que la leucina (.76 ± .04) i que el α-cetoisocaproato (0,56 .04, ± p < .05) (Duan et al., 2018).
Cúrcuma
En una revisió sistemàtica, en pacients amb artritis, va disminuir el dolor i els símptomes relacionats amb la inflamació, amb resultats similars a l’ibuprofèn i diclofenac sòdic (Daily et al., 2016).
La revisió va mostrar la utilitat de la curcumina en pacients amb osteoartritis inhibint l’expressió gènica de COX-2 però no de COX-1, inhibint la producció d’òxid nítric a diferència dels analgèsics antiinflamatoris (AINE) estudiats. Tanmateix, va ser menys efectiu que els AINE en bloquejar la PGE2 (Henrotin et al., 2013).
Vitamina D
El receptor de vitamina D (VDR) s’expressa a les cèl·lules satèl·lit musculars que són responsables de la regeneració muscular després d’una lesió (Braga et al., 2017).
Una revisió sistemàtica publicada l’any 2015 va mostrar resultats contradictoris entre els estudis inclosos en la recuperació de la força després d’induir un mal muscular per exercici (Minshull, 2015).
Omega 3
En un estudi de 6 setmanes de suplementació amb 3 grams al dia no es va alterar la força, el dolor ni els marcadors inflamatoris de dany muscular, després de 50 repeticions màximes d’exercicis excèntrics isocinètics d’extensió de genoll (Da Boit et al., 2017).
En un estudi realitzat amb 22 jugadors de pàdel, la suplementació de 6 grams al dia d’oli de peix (amb 1.2 g de DHA i 2.4 g d’EPA) durant 4 setmanes va disminuir la producció de TNFα, IFN-γ i IL-1β, augmentant la IL-6 i IL-10 (Delfan et al., 2015).
En un estudi realitzat amb esportistes joves de resistència aeròbica suplementats amb 3.6 grams al dia durant 6 setmanes no es van alterar els nivells de citocines, creatina cinasa o el nombre de cèl·lules immunitàries (Da Boit et al., el 2017).
Extracte de cirera àcida (tart cherry)
Un estudi in vitro va mostrar que l’extracte de cirera àcida pot reduir l’activitat de la COX-2 en un 38.3%, la qual cosa és equivalent a l’efecte d’antiinflamatoris com l’ibuprofèn o el naproxèn (Bell et al., 2013).
Un estudi realitzat amb 16 jugadors semiprofessionals de futbol utilitzant 30 ml d’extracte de cirera àcida dues vegades al dia, va mostrar que els nivells d’IL-6 van disminuir significativament comparat amb el grup control després d’un exercici intens intermitent (Bell, Stevenson et al., 2016).
En corredors de mitja marató, els marcadors inflamatoris van ser 47% menors en el grup d’extracte de cirera àcida comparat amb placebo (p = .053) (Levers et al., 2016).