Solució mental i solució motriu en la iniciació als esports col·lectius en l’Educació Primària

El procés d’adaptació dels continguts d’ensenyament aprenentatge en Educació Física requereix d’una anàlisi rigorosa que permeti ajustar-los a les necessitats educatives dels alumnes. A causa que la iniciació esportiva, i especialment els esports col·lectius, són un contingut d’ensenyament utilitzat habitualment, i a causa també, que el professorat sovint ha intentat abordar aquesta pràctica basant-se en experiències pròpies o en propostes diverses (encara que en alguns casos sense una gran base científica, per altra banda necessària i indispensable), hem portat a terme un estudi d’investigació on han intervingut alumnes de diverses poblacions de les províncies de Girona i Madrid, a fi i efecte de comprovar i analitzar l’ús dels components motors i cognitius davant una situació real de joc esportiu. Les hipòtesis que hem tractat de comprovar han estat, d’una banda, si existeixen diferències entre els nens i les nenes dels nivells educatius estudiats respecte a la solució mental i motriu en la iniciació esportiva; d’altra banda, les diferències que poden existir entre diversos cursos (4t, 5è i 6è) respecte al nivell d’incidència que té l’execució tècnica i la presa de decisions en la iniciació esportiva, així com la relació que existeix entre aquests aspectes en l’ensenyament dels esports col·lectius a les classes d’Educació Física. Per portar a terme l’esmentat estudi s’han utilitzat tres instruments de mesura: el primer, permet d’analitzar la solució mental sense necessitat de la pràctica; en aquest cas s’han emprat fotografies de situacions del joc real en les quals els alumnes han d’indicar a qui passarien la pilota si es trobessin en la situació indicada; el segon, és una prova de passada que permet comprovar el domini tècnic a utilitzar en un esport col·lectiu; i el tercer, és una situació real de joc que permet fer palesa la relació entre la conducta mental i el motor de l’alumne. Aquesta situació real ve definida pel joc de “les 10 passades” (Blázquez, 1986. Torres, 1993). Els resultats demostren que no existeixen diferències entre els dos sexes en les edats d’estudi. En el cas de la prova del nivell de domini tècnic, hi ha un increment apreciable amb l’edat i és lleugerament superior en els nois que en les noies. En l’apartat de joc real, ens trobem amb una gran variabilitat en els resultats i no podem concloure que hi hagi diferències relatives al gènere en cap dels tres cursos. Respecte al nivell de participació durant el joc, es confirma que els alumnes que més participen no són els que més pilotes perden, cosa que permet afermar la idea que és convenient utilitzar la pràctica de joc real com a element d’aprenentatge directe. Finalment, no hi ha una alta correlació entre el nivell d’execució mesurat amb la prova de passada de domini tècnic i l’execució/decisió durant el joc.