Sobre l’educació

L’home neix home, però per aconseguir plenament aquesta categoria ha de conquerir activament aquesta condició. L’educació és el procés que la humanitat ha gestat per assolir-ho. Bàsicament, educar és ajudar l’home a viure i, secundàriament, integrar l’educand en la societat. Els antics romans feien servir el terme educere, precedent etimològic d'”educació”, amb el significat de “treure de dins cap a fora” i “ajudar a sortir cap l’exterior”. Educació significa, segons la nostra interpretació, assistir l’individu a desenvolupar tot el potencial que té dins, ensenyant-lo a viure i, finalment, a ser humà en harmonia crítica amb el context social al qual pertany. Al començament el procés educatiu és eminentment protector, per la invalidesa de l’individu en els primers anys de la seva vida, després se li mostren i ensenyen valors, actituds i continguts fins la plena autonomia de l’educand. No obstant, l’educació és un procés permanent que no conclou mai, ja que es fonamenta en la imitació sistemàtica dels congèneres al llarg de tota la nostra vida i en la plena consciència de la ignorància (del que es desconeix), cosa que ens diferencia de manera substancial amb els animals superiors més propers (els primats). L’individu va assolint la perfectibilitat humana mitjançant el desenvolupament de la seva pròpia vida en contínua interacció amb l’entorn i els seus semblants, utilitza la capacitat innata d’aprendre i el desig de saber, reforçant les bones vivències i convertint en experiència els errors comesos.