Sobre el model corporal de la dona

A la vora del llac Lugu, en un remot lloc de la província de Yunan, al sud de la Xina, hi ha el llegendari “regne de les dones”, una societat matriarcal de 47.000 habitants en la qual els homes no tenen responsabilitats sobre les qüestions importants de la vida. Les dones, del grup ètnic Mosuo, descendents de nòmades tibetans, són les que treballen, prenen les decisions i administren els diners. Són físicament fortes i saben cuidar-se, escullen els seus amants i conformen una peculiar estructura familiar anomenada “matrimoni ambulant” en el qual les propietats i el nom passen de mares a filles. Es tracta d’una antiquíssimatradició de la mil·lenària cultura xinesa en la qual el matriarcat era una institució habitual en l’àmbit rural. Enfront d’aquest reducte matriarcal, les societats contemporànies, malgrat els progressos del procés de civilització, de les conquestes de les revolucions sociopolítiques i les aportacions de les disciplines científiques, s’han erigit com a organitzacions dirigides i dominades per l’home on les dones han tingut un paper secundari, adaptatiu i ornamental.