Resum

Unna de les primeres tasques dels psicòlegs fou la de construir escales i tests evolutius amb finalitats d’orientació educativa. L’observació estandarditzada del desenvolupament permet un coneixement de com els infants van adquirint els seus repertoris d’humanització i la comparació amb la norma del grup. En l’anàlisi del desenvolupament motor, l’escala fonamental és la de Gessell (Gessell Ilg i Ames 1940, 1945, 1958). Aquesta inclou dues subescales evolutives de tipus motor: l’area adaptativa i l’area motora. La primera refereix l’evolució de la coordinació visuo-manual i la segona les coordinacions dinàmiques de tot l’organisme. Aquesta subdivisió i els repertoris concrets observats, es mantenen en altres escales més actuals com la de Arheim i Pestolesi (1978), per exemple. La interpretació de Gessell de les seves observacions i la que es realitza normalment des del corrent psicomotor és que els repertoris manifestos són el resultat de Ileis de maduració Iligades a l’evolució cerebral. Existeixen, en aquest sentit, notables confusions i paradoxes Iligades a com s’entén el que és cerebral i el que és mental. Això es posa de manifest arreu en l’àmbit d’aquell context interpretatiu, del qual aquest text n’és una mostra: “…la orden mental que dirige el movimiento procede del mundo psíquico que también crece y madura en su mutable continente organico…”. (Molina de Costallat 1979, pag. 7). Amb la idea general que aquest text representa, s’explica l’evolució ob-servada com a producte de quelcom mental o cerebral. Tanmateix cal convenir en què la interpretació madurativa i psicomotora —ultra les possibles crítiques a aquesta concepció d’alló que és psicológic, la relació amb els esdeveniments biològics i el concepte de causalitat que es té (veure Kantor (1967/1978),Roca (1983))— cauen sovint en el psicologisme —o biologisme, segons com es miri—, per tal com pretenen explicar l’evolució motora amb l’exclusiva referència als esdeveniments psicobiològics. Es, precisament, en aquest punt on l’observació que descrivim pot incidir. Aquesta observació posa de manifest que l’explicació de l’evolució no pot ésser reduïda a una sola dinàmica sinó cal fer referència a d’altres ordenaments, com el merament fisic, els quals també intervenen i expliquen aquella evolució.