Resum

Els psicòlegs de l’esport que vulguin practicar sobre el terreny s’enfronten al repte d’utilitzar les teories desenvolupades, discutides i apreses al laboratori i a l’aula, en ambients menys controlables i menys predictibles. Aquests professionals també exigeixen una major gamma de recursos per guiar-los en els problemes quotidians que necessiten resoldre com a consultors en l’esport d’elit i d’aficionat. Aquest article ofereix algunes solucions a la dicotomia entre la teoria i la pràctica. S’hi esbossen quatre lliçons que l’autor ha après durant més d’una dècada treballant com a psicòleg esportiu. Els professionals necessiten parlar l’idioma del client, alhora inductiu i prescriptiu, submergir els clients en el llenguatge de la millora, i ajudar-los a comprendre que progressar usant la psicologia de l’esport és simple, però no sempre és fàcil.