Prova màxima progressiva en pista per a la valoració de la condició aeròbica en l’hoquei sobre patins

Es descriu una prova màxima progressiva de camp, basada en la carrera d’anada i tornada “course navette” o “shuttle run” (Léger i Lambert, 1982) i adoptada en la bateria Eurofit (Consell d’Europa, 1987), modificada i adaptada al desplaçament sobre patins de rodes amb càrregues progressives d’un minut de durada. Un grup de jugadors (n=17) de la selecció pre-olímpica espanyola AD0’92 va realitzar aquesta prova i un test ergo-espiromètric màxim progressiu en cinta rodant. Durant la prova en pista s’enregistrà la freqüència cardíaca durant l’esforç i la recuperació, i es van analitzar mostres seriades de sang capil·lar durant la recuperació per determinar la concentració màxima de lactat. Es va observar una correlació estadística significativa entre la càrrega màxima o palier màxima conseguit a la prova de pista i el consum màxim d’oxigen relatiu al pes corporal a la prova de laboratori (r=.58; p=.01; Syx=4.25 ml·kg^-1·min^-1=7.64%y), així com una correlació altament significativa entre la càrrega màxima i el llindar anaeròbic ventilador (V02 UAn) (r=.73; p=.001; Syx=3.29 ml·kg^-1·min^-1=6.86%y). Es conclou que la prova descrita pot ser emprada com a prova específica de valoració de la resistència aeròbica i la potència aeròbica màxima de jugadors sobre patins