Primitivisme urbà i esportiu en l’obra pictòrica de James Rizzi

El museu de l’esport més emblemàtic és, sens dubte, el Museé Olympique de Lausanne. Juntament amb les seves col.leccions d’art filatèlia i numismàtica i les seves múltiples possibilitats informàtiques, moltes d’elles interactives, acull regularment exposicions temporals d’artistes de renom. Entre d’altres, s’han pogut contemplar escultures del català Joan Miró i pintures pop-art del nordamericà Andy Warhol i op-art de l’hongarès i francès Víctor Vasarely. Amb el nom suerks del deporte, es va presentar recentment una àmplia mostra d’obres del nordamericà James Rizzi. Nascut a Brooklyn, Rizzi va estudiar art a la Universitat de Florida i va experimentar amb pintura, gravat i escultura. Ben aviat va adquirir fama en combinar aquestes tres tècniques en construccions de tres dimensions i va incorporar-hi moltes vegades elements mòbils magnètics. La seva pintura és exuberant de vius colors, molt simple i d’un simpàtic humorisme, i està derivada directament del còmics. Ha estat qualificada de nailf o infantil. Rizzi idealitza el nen i l’esperit infantil, ens explica que quan pinta no fa res més que introduir-se sota la pell d’un nen de set o vuit anys i copiar el que aquest dibuixaria amb llapis de colors.