Presentació – Apunts 18

“El hombre de estos campos que incendia los pinares y su despojo guarda como botín de guerra. Antaño hubo raído los negros encinares, talado los robustos robledos de la sierra. Hoy ve sus pobres hijos huyendo de sus lares; la tempestad llevarse los limos de la tierra por los sagrados ríos hacia los anchos mares y en páramos malditos trabaja, sufre y yerra”.    
ANTONIO MACHADO    

“Por tierras de España”. Al 1912 Antonio Machado publicava aquest poema que, de manera esquisida, exposava la dramàtica realitat dels pobles que viuen d’esquena al seu entorn, sense tenir-ne cura i/o explotant-lo excessi-vament. Per mitjà de la premsa, la ràdio i la televisió ens hem sensibilitzat davant el problema de l’ozó i l’hem fet nostre, com si d’un problema actual es tractés. Però aquest problema ve de lluny, massa lluny per poder-ho solucionar eficaçment i ràpida; tots els que l’han denunciat han clamat en el desert. I ha arribat l’hora de dir prou. No ens podem permetre el luxe d’esperar més. No podem restar immòbils esperant que les coses se solucionin soles. No podem restar aturats mirant com “Greenpeace”, Sting o qualsevol altre grup o individu lluiten en solitari, pensant que estan carregats de romanços. O tots ens hi comprometem, cadascú en el nostre camp, o no hi serem a temps: les pressions dels interessos econòmics són massa fortes perquè s’hi oposin uns insignificants ximplets.