Resum

Aquest article analitza la percepció que els entrenadors espanyols d’alta competició tenen sobre la seva formació permanent, a través de l’estudi de les opinions d’entrenadors experts. Els objectius de l’estudi se centren a conèixer i analitzar la participació dels entrenadors en activitats de formació permanent, igual com les dificultats amb què es troben els entrenadors per participar en la formació permanent i les alternatives que proposen.
La investigació ha estat realitzada amb una mostra de 20 entrenadors espanyols en actiu que haguessin entrenat durant les temporades 1997/1998, 1998/ 1999 i 1999/2000, algun jugador d’entre els 100 primers llocs del ranking mundial en la modalitat d’individuals. Respecte a la metodologia emprada per a l’estudi, volem expressar que hem utilitzat una metodologia integradora, emprant tècniques quantitatives i qualitatives: l’enquesta administrada mitjançant qüestionari d’autoresposta i l’entrevista semiestructurada.
Cal dir que els resultats del nostre estudi mostren la necessitat de millorar les activitats de formació permanent, un extrem que deriva vers una escassa participació dels entrenadors en les activitats esmentades. També s’observa una utilització molt escassa, per part dels tècnics, dels mitjans teòrics i de l’ús de les noves tecnologies per a la seva formació; la pròpia formació permanent se centra, bàsicament, en l’autoanàlisi i en activitats de tipus pràctic. D’altra banda, els entrenadors demanen nous models de formació que siguin compatibles amb les seves obligacions professionals, i creuen necessari que el perfil professional de les persones que han d’impartir les activitats de formació permanent ha de ser més heterogeni que el que existeix a hores d’ara.