Resum

El bàsquet, a diferència d’altres esports col•lectius, no ha conegut l’evolució dels jocs populars, els quals han anat modificant progressivament les seves estructures fins esdevenir esports col•lectius, paral·lelament al canvi social i cultural. El bàsquet neix com a solució per assegurar la continuïtat de l’activitat física hivernal dins d’un programa d’educació física i d’esports d’una escola. És evident que el seu arrelament competitiu i la seva divulgació l’han portat a adaptar les mateixes estructures dels esports col·lectius, però gràcies a la seva motivació original de caràcter educatiu potser és aquell les estructures dels qual han conegut una evolució més àmplia i amb menys traumes. Prenent per base el model que proposa Claude Bayer en farem una anàlisi estructural i funcional. El bàsquet és un esport d’enfrontament entre dos equips, la qual cosa ocasiona tota una sèrie de situacions sociomotrius proveïdes de dos caràcters diferenciats: oposició davant de l’adversari i cooperació entre companys del mateix equip. Aquest tipus de conductes, de caire motriu i psíquic, estan codificades per un reglament i s’orienten de cara a un mateix fi, aconseguir d’introduir un baló dins d’una cistella. Per últim, cal determinar el terreny de joc, que és el lloc on es produeixen aquestes situacions sociomètriques. En definitiva, aquests sis elements: terreny, baló, cistella, reglament, cornpanys i adversari constitueixen el suport del joc i, per les seves característiques particulars, li confereixen la seva fesomia i el diferencien dels altres esports col·lectius.