Resum

En aquesta recerca es proposa una metodologia per a l’avaluació de la condició física en l’educació primària, adaptada a les particularitats dels escolars i el seu entorn. La necessitat de transformar aquest procés avaluador es fonamenta en diferents punts de vista: filosòfic, psicològic, pedagògic i metrològic. 

Mitjançant diferents mètodes i tècniques, es va aconseguir integrar el criteri de diverses autories respecte al contingut i la forma d’avaluar la condició física, la qual cosa va permetre sistematitzar una definició operacional de la qual emergeixen els principis de la metodologia i les escales de valors, basades en percentatges, elements que enriqueixen els aspectes metrològics dins de la teoria general de l’educació física. 

D’aquesta manera, s’avaluen en una sola prova les capacitats condicionals, les coordinatives i les habilitats motrius (bàsiques i esportives), motiu d’estudi en els programes d’educació  física per a aquestes edats. La individualització del procés avaluador s’aconsegueix a partir de dos elements fonamentals: 

• La utilització d’una prova que cada professor ajusta a les particularitats de la seva escola i les de l’entorn on aquesta s’ubica. 
• La comparació de cada escolar amb els seus propis resultats, a partir del diagnòstic inicial i l’avaluació de quatre indicadors que determinen el nivell de la condició física.

Els resultats assolits es valoren quantitativament i qualitativament a partir del criteri emès pels experts, els mesuraments realitzats i el nivell de satisfacció de les i els usuaris. En aquest sentit, es van fer servir diferents proves estadístiques tals com el coeficient de concordança de Kendall, la prova Tau_b de Kendall, la prova de rang assenyalat de Wilcoxon i la tècnica de Ladov. Aquestes van demostrar que l’aplicació de la metodologia proposada és factible. 

Com a principals resultats ressalten la justesa, l’assequibilitat i l’humanisme d’aquesta manera d’avaluar la condició física. A més, el programa emprat per al processament estadístic ofereix una possible distribució del contingut que permet actuar sobre les insuficiències. Les conclusions i recomanacions recullen la factibilitat de la proposta i la necessitat de continuar la recerca en aquells aspectes no abordats amb profunditat per trobar noves solucions al problema plantejat.