Manel Estiarte: el millor esportista del món

Mario Lloret

Idioma de l’original

Citació

Lloret i Riera, M. (2000). Manuel Estiarte: El mejor deportista del mundo. Apunts. Educación Física y Deportes, 59, 82-90.

94Visites

Resum

Manel Estiarte i Duocastella va néixer a Manresa el 26 d’octubre de 1961. Té 38 anys, està casat i té dues filles, Nicole de 9 anys i Rebeca de 6, fruit del seu matrimoni. Té residència fixa a Pescara, Itàlia. Va debutar amb 15 anys! en el campionat de Jonkoping (1977), de la mà del aleshores entrenador Josep Brascó; aquest va ser molt criticat per aquesta gosadia. No es va equivocar. Manel Estiarte era un superclasse que, a causa de la seva manera de jugar, requeria enfrontar-se al més alt nivell per tal d’acumular experiència i partits d’élite. A Moscou’80, era ja el màxim golejador olímpic. aquest guardó el va tronar a repetir a Los Ángeles’84, Seul’88 i Barcelona’92. També ho ha estat en els campionats d’Europa de Roma’83, Bon’89, Atenes’91, Sheffield’93 i Sevilla’97. Manel Estiarte ha canalitzat i aglutinat al seu voltant un equip guanyador; un equip d’una generació màgica, que l’ha portat a ser campió olímpic (Atlanta’96) i campió del món (Perth’98). També ha estat campió d’Europa de clubs i campió de la Supercopa amb el Barcelona l’any 1981. L’any 1984 va marxar a Itàlia, lloc en el qual el Waterpolo gaudeix d’una repercussió social merescuda i d’una dimensió esportiva de més gran nivell. A més, a Pescara va trobar estabilitat sentimental i familiar. Amb el Pescara ha abastat grans triomfs i es va consagrar com el millor jugador de waterpolo del món. L’any 1987, amb aquest equipi, va aconseguir guanyar el campionat d’Europa i la Supercopa.També, amb aquest club, va arribar a ser campió de la Recopa d’Europa i de la Supercopa els anys 1991 i 1993. L’any 1991 torna a Espanya, quan va ser fixat pel C.N. Catalunya per preparar els JJOO de Barcelona’92; van quedar sotscampions olímpics en una final inolvidable. L’any 1992, abans del l’Olimpíada torna a ser guardonat amb el C.N. Catalunya amb el campionat d’Europa i de la Supercopa. De nou, després dels Jocs, torna al Pescara d’Itàlia. L’any 1996, Manel Estiarte conjuntament amb l’equip espanyol conduïts per Joan Jané, contribueix a l’ascens de l’equip espanyol al lloc més alt del podi. Als Jocs olímpics d’Atlanta van aconseguir la medalla d’or; cap altre equip absolut havia pogut aconseguir aquesta gesta abans. L’any 1998 aconsegueixen, a més, ser campions del món a Perth, quan van vèncer a Hongria bèstia negra de l’equip espanyol durant molts anys. És de destacar que aquesta temporada militarà a les files de l’Atlètic Barceloneta i prepararà els Jocs olímpics de Sidney 2000. A aquest gran jugador no li calen moltes més presentacions. Dins del món del Waterpolo el referent a nivell mundial s’anomena Manel Estiarte. No hi ha ningú que sigui capaç de parlar d’aquest esport sense nomenar-lo; sense esmentar l’home que ens ha permès saber que el waterpolo existeix; sense deixar de sentir allò: “Estiarte, és de debò tan bon jugador?”. Sobre això no pot haver-hi cap mena de dubte. Manel Estiarte és el millor jugador del món de waterpolo, i possiblement ho és des de l’any 1980. Cap altra esportista ha abastat la conquesta de mantenir-se en aquesta posició privilegiada durant 20 anys. Segons el meu parer, Manel Estiarte és el millor esportista del món. Ningú no és comparable amb ell. No ha existit cap altra com ell; ni Ronaldo, ni Rivaldo, ni Magic Johnson, ni Michael Jordan. En l’esport i en el waterpolo només existeix un nom i un home susceptible d’imitació. Caldria que li oferíssim tota mena d’homenatges íntims i públics. Caldria que, des de la nostra institució universitària, procedíssim a nomenar Manel Estiarte Doctor Honoris Causa, per la seva saviesa pràxica.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 de gener de 2000