Línies metodològiques per a una major independència de l’alumne en l’activitat física

L’Educació Física a BUP, o cicle obligatori de la reforma dels ensenya-ments, en un context de reforma, planteja de manera comuna objectius de tipus cognitiu, afectiu i psicomotor, i concretament, és comuna una línia que pretén que l’alumne al final d’aquest cicle sigui capaç de realitzar exercici adequadament, sense menyspreu dels guanys que puguin aconseguir-se en els camps afectiu i psicomotor. Els diferents plantejaments existents per a l’assignatura solen concordar pel que fa a objectius, fet aquest habitual, difereixen pel que fa als continguts en base a les circumstàncies diverses, però, sobretot, es troben amb grans problemes a l’hora de resoldre la línia d’actuació que permeti l’assoliment d’aquests objectius i, curiosament, s’enfronten a l’avaluació, circumstància que no fa sinó posar en evidència que falla un dels principis bàsics del procedir didàctic: congruència entre objectius i avaluació. Donat que l’avaluació serà tractada per d’altres autors abordarem en aquesta ocasió les línies metodològiques, experimentades per un grup de professors d’ensenyaments mitjans, que han de possibilitar el llogre d’aquests objectius comunament acceptats. Seguint un esquema clàssic en l’estudi dels elements del procedir didàctic: Objectius, Continguts, Mètodes i Avaluació (BAIZTUELOS, 1984), ens centrarem en aquesta ocasió en l’anàlisi d’una proposta metodològica basada en els actuals Ensenyaments Mitjans, que pròximament passaran a formar part del Cicle Superior d’Ensenyament Obligatori, 12-16 anys, amb la Reforma Educativa. Si bé aquesta proposta prendrà com a referència una pedagogia per objectius (PÉREZ, 1984) tant l’anàlisi com les propostes concretes de metodologia vers la independència de l’alumne poden ser vàlides, parcialment o total, per altre tipus de plantejaments pedagògics.