L’exercici físic en el “regimen sanitatis” d’Arnau de Vilanova

L’insigne figura del mestre català Arnau de Vilanova es destaca com una de les més notables i representatives de la medicina medieval. Tot i ser moltes i variades les seves inquietuds i les directrius de la seva activitat, les dades més destacades de la seva biografia giraran al voltant de la seva condició de metge eminent. De la seva extensíssima i variada obra, elaborada en gran part durant la seva estada com a catedràtic en l’Escola de Montpeller, ens interessen, òbviament, els seus escrits higiènico-dietètics que, sota la denominació genèrica de Regimen sanitatis i en nombre de tres —dos dels quals són de dubtosa autenticitat—, es recullen en els volums de les edicions generals de les seves obres. En concret, nosaltres analitzarem el d’atribució més segura, popularment conegut com Regimen sanitatis ad regem Aragonum —Opera Amaldi, f. 82 a/86 b— que Arnau va redactar per al manteniment de la salut del seu amic el rei Jaume II d’Aragó. És un text senzill i breu, exempt de tota erudició i en el qual l’autor ens mostra la seva capacitat pedagógico-didàctica de professor universitari per a fer-se entendre pels profans en l’art mèdic. El contingut de l’obra recull les normes higièniques que han de respectar-se per a arribar a assolir, i posteriorment a mantenir, un òptim estat de salut corporal: normes que s’han de seguir a fi d’escoIlir el lloc més apropiat per a establir la cort, sobre el règim d’exercici físic, sobre el bany, el menjar, el son i les emocions; sobre quins aliments i quines begudes són les més saludables; en definitiva, sobre l’ordenació del famós esquema galènic de les sex res non naturales, que el mateix mestre català, per a fer-les més comprensibles, les designa com “coses que necessàriament afecten el cos”.