Resum

El bàsquet, com a esport d’equip de gran implantació social, ha estat fonamentalment un joc que comporta una activitat física contínua i intensa i que exigeix, per a la seva pràctica, un bon nivell físic de base, amb un nivell competitius al gust dels temps actuals, que proporcioni emoció, incertesa i una codificació reglamentària dinàmica i actualitzada: —les seves regles són revisades quadriennalment, coincidint amb els JJOO, per tal que afavoreixin l’espectacle. El bàsquet, com tots els jocs esportius moderns, està perfectament organitzat i institucionalitzat a través d’unes es-tructures jurídiques mixtes— públiques i privades— anomenades federacions, que regeixen i controlen aquest esport; aquestes institucions estan integrades a la FIB (Federació Internacional de Bàsquet), fundada el juny de 1932, amb seu a Munic, i que està integrada per més de 150 països inscrits i 200 milions de practicants. L’objectiu principal de la FIB és desenvolupar la pràctica del bàsquet a tot el món, i regular i controlar les relacions entre les diferents federacions nacionals, així com organitzar els diversos torneigs internacionals i olímpics. Els esports en general, com a jocs que són, naixeren com a activitats lúdiques, recreatives, i per tant, divertides i creatives, amb un nivell de competitivitat raonable, que han derivat, amb el pas del temps, a activitats cada cop menys lúdiques, més competitives, menys creatives —segons J. Huizinga, en la seva obra Homo Ludens— i han arribat a convertir-se en activitats intrínsecament més transcendentals i sobretot més professionals.