L’estructura funcional dels esports d’equip

José Hernández Moreno

Idioma de l’original

Citació

Hernández Moreno, J. (1987). La estructura funcional de los deportes de equipo. Apunts. Educación Física y Deportes, 07-08, 26-34.

367Visites

Resum

Considerant les estructures funcionals i el desenvolupament de les diferents accions constitutives del joc o participació, ens trobem que es donen dos tipus clarament diferenciats de comportaments en l’actuació de l’equip. Un, que denominarem cooperació o cooperatiu, que és aquell que realitza les seves accions en un context en el qual únicament és possible la suma o associació, sense que hi hagi cap mena d’intervenció directa per part d’un altre equip o grup que obligui a modificar el model d’acció. L’acció final resultant sempre és conseqüència de la suma de les accions individuals dels participants. Un exemple d’aquesta mena d’equip el constitueixen els relleus en atletisme. L’altre tipus d’equip és aquell que realitza les seves accions en una situació de cooperació entre companys i davant de l’oposició directa d’uns adversaris que obstaculitzen i impedeixen la realització de les accions pròpies, amb un clar antagonisme, donat que pretenen un objectiu oposat, la qual cosa porta a constants variacions i ajustaments de la forma d’actuació i dels models d’execució que s’utilitzen. Aquest equip té un model d’actuació en el qual l’acció resultant és la conseqüència de la relació entre companys feta en una situació d’oposició i interacció dels adversaris. A aquest grup d’esports d’equip el denominarem cooperació/ oposició, a ells ens limitarem en el nostre treball.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener de 1987