Resum

L’esport pot inspirar poesia, fins i tot quan el poeta no en sap res d’esport, ni l’interessa saber-ho i àdhuc és enemic declarat de les activitats lúdiques. Aquest és el cas del poema Enganyifa original de Joan Brossa, inclòs en el llibre Calcomanies( I 972), publicat per Alta Fulla el 1985 dins la sèrie Els entra-i-surts del poeta, 3, el qual és una dura crítica del futbol i dels seus elements fonamentals. Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 1919-1998), poeta i dramaturg autodidacta, va ser sempre essencialment un home fidel al catalanisme i a les avantguardes. Autor de més de tres-centes obres de teatre, molt poques de les quals han estat estrenades. Havia conreat la poesia, publicada en moltíssims llibres, la poesia escènica, la poesia visual i els poemes objecte. Entre aquests últims es troben alguns poemes transitables, com el destinat al parc del Velòdrom d’Horta. Brossa va ser amic de Vicens Foix, Joan Prats i Joao Cabral de Melo, que l’endinsaren en el terreny de la poesia, de Joan Miró, Antoni Tàpies, Moisès VilIèlia i d’altres artistes plàstics, amb alguns dels quals va participar en la fundació de la revista d’avantguarda Dau al set, l’any 1948. Col·laborà en diferents llibres de bibliòfil amb Chillida, Niebla, Amat, Perejaume i els esmentats Miró, Tàpies i Villèlia. Gran afeccionat al cinema, va escriure guions cinematogràfics i en els últims temps era assidu assistent a les sessions de tarda de la Filmoteca. La Galeria Miguel Marcos de Barcelona, preparava una exposició per commemorar els vuitanta anys de Brossa, però la seva sobtada mort a les darreries de 1998, convertí en pòstuma la mostra projectada.