L’esport ritualitzat i la seva importància en la formació de la identitat

Moltes vegades parlem de l’esport com a mitjà d’educació, creiem que el ritual esportiu ofereix uns valors útils en la formació de la identitat. Ara bé, aquests valors no sempre han estat els mateixos, ni l’espectacle esportiu ha tingut les mateixes funcions. El nostre propòsit és acostar-nos a les relacions que s’articulen entre el concepte d’identitat i la seva formació, i l’esport de masses entès com a espectacle ritualitzat. Amb aquest assaig, de caràcter hermenèutic (interpretatiu de la realitat ja mediada), analitzarem com aquestes relacions han variat al llarg de la història acompanyant les transformacions que de la societat entesa com “un tot” (holísticament). Per a això, realitzarem, amb una finalitat analítica, la classificació següent: societat tradicional, moderna i postmoderna. La idea fonamental és que la formació de la identitat sempre es dóna en relació amb “el món com a sistema de signes” en una societat. Aquest món “ple de sentit” és una construcció de la mateixa societat per entendre’l i per entendre-s’hi. Des d’ aquesta òptica, la identitat sorgeix de la relació entre l’individu i la societat: “Les estructures socials específiques generen tipus d’identitat, que es poden reconèixer en casos individuals (…) l’ orientació i el comportament en la vida quotidiana depèn d’aquestes tipificacions…” (Berger i Luckmann, 1986, p. 216). Quan només hi ha un “centre” creador de significat (la religió) la identitat individual està íntimament vinculada amb el nosaltres col·lectiu, i al mateix temps aquest apareix sacralitzat (legitimat pel sagrat). Conforme es produeix la multiplicació d’ aquests “centres” (economia, política, etc.) és més difícil “l’aparició d’una consciència col·lectiva” i, per tant, la identitat de les persones és més complexa, amb la qual cosa perd també el seu caràcter sagrat i se secularitza. Per fi, quan els sentits (valors) que atorgaven aquests múltiples “centres” cauen, els individus perden la seva identitat i, com a molt, només es produeixen identificacions efímeres amb els “rols” que desenvolupen.