Resum

Des de fa temps, i gràcies a la crítica constant de molts sectors, l’esport escolar ha millorat moltes de les seves característiques —especialització més tardana, reducció de mides i temps segons edats i sexe, etc…—, la majoria d’elles, però, fan referència als aspectes més tècnics i que afecten, fonamentalment, a les característiques fisiológiques dels nens/es. Però els aspectes de caire educatiu i metodológic han sofert poques modificacions. La imatge de l’esport «federatiu o de alta competició» és l’únic mirall on l’esport, sigui del nivell que sigui, es mira. Aquest model, tan assumit per la nostra societat i tant difós pels mitjans de comunicació té un sol objectiu: guanyar, i, a més, al preu que sigui. Aquesta necessitat de triomf és la que resta a l’esport escolar molta part del seu poder educatiu. El dèficit educatiu en un esport com l’escolar és fonamental, i és consequència d’una sèrie de factors que pensem fóra interessant exposar de forma molt resumida. •    En primer lloc la falta de personal capacitat permet l’aparició de persones que, impulsades pel seu entusiasme, s’arrisquen a dur a terme una activitat en la qual només tenen nocions pràctiques i poca, o cap, preparació. Per altra banda la manca de reconeixement en molts casos, la baixa retribució dels professionals ben preparats, no mou precisament a l’entusiasme i repercuteix en la seva dedicació •    D’altra banda, les característiques de les instal-lacions i del material esportiu, poc polivalent i molt especialitzat, dificulta la pràctica d’un esport més Iúdic i millor adaptat a les diferents capacitats dels seus practicants. •    Per últim, però no pas perquè sigui menys important, la pressió d’una part molt gran de la societat (pares, escoles, organismes, etc…) que veuen en el fet d’assolir triomfs un mitjà d’obtenir reconeixement, afirmació personal i social, poder, prestigi, etc… Aquestes característiques hi són implícites tant a l’esport inclàs dins l’horari lectiu en tant que element formador, com a l’esport anomenat escolar. La diferència entre l’esport educació (com un mitjà més de l’educació física, practicat de forma obligatória, com una assignatura més) i l’esport escolar (practicat de manera voluntària i fora de l’horari escolar) pressuposa una divisió que només és clara en la teoria ja que, en la pràctica, un i altre es confonen, es substitueixen, i, el model impartit, acaba sent únic, de tal manera que parlar d’esport escolar sigui fer-ho també d’educació física i viceversa.