Resum

Les zones lingüístiques alemanya i anglesa disposen d’una gran varietat de definicions en referir-se al concepte d’esport (Willimc­zik, 2001). No obstant això, queda sempre oberta la qüestió de la base lingüístic-filosòfica en la qual se sosté l’argumentació. A més, tant des de la perspectiva de les observacions sociològiques com de les anàlisis empíric-inductius, s’accepta que hi ha una coexistència de diferents models esportius (Rittner, 1984), sense que existeixi una justificació o una fonamentació teòrica per a aquest fet. Sobre la base lingüístic-filosòfica el model científic empíric de prototips i prenent com a punt de partida els plantejaments de la semblança de família de Wittgenstein, en aquest article es revisa de manera empírica: 1. fins a quin punt l’esport és un concepte de semblança de família en el sentit de Wittgenstein i quines relacions de semblança existeixen en els conceptes treball, art, joc i cura de la salut; 2. quins models d’esport hi ha en el llenguatge ordinari, i 3. quin parentiu tenen els diferents models d’esport amb els conceptes treball, art, joc i cura de la salut. Els resultats demostren: El concepte d’esport no està clarament delimitat en el sentit d’una semblança de família, sinó que les seves fronteres estan més aviat esfilagarsades encara que posseeix un nucli significatiu orientat a l’esport d’alt rendiment. Poden definir-se com a prototípics sis models d’esport: l’esport tradicional, l’esport professional d’alt rendiment, els hobbies propers a l’esport, l’esport d’exhibició, l’esport de vivència i l’esport per a la salut. (Només) existeixen relacions de parentiu clares entre l’esport professional d’alt rendiment i el treball, (com és comprensible) l’esport per a la salut i la cura de la salut i l’esport d’exhibició i l’art.