Resum

El punt de partida per a aquest article va ser el rocòdrom d’escalada esportiva construït i mantingut pel GEEU (Grup d’Escalada Esportiva de la Unicamp, del qual participen estudiants de diferents cursos universitaris), localitzat a la Facultat d’Educació Física de la Universitat Estatal de Campinas, Estat de São Paulo, Brasil. A partir d’una mirada curiosa sobre aquest grup i el seu espai, vam suscitar discussions sobre l’escalada i la seva relació amb el risc, amb la por i amb altres activitats d’aventura en l’ambient natural. Vam reflexionar sobre el perill i la inseguretat, tot tractant de mostrar punts de convergència i divergència, tant en els ambients naturals com en els artificials. Aquest article és part d’una investigació més àmplia, que es refereix a una tesi de mestratge, sobre l’escalada esportiva, la investigació qualitativa de la qual es refereix a l’àrea d’estudis del lleure. En les activitats d’aventura han estat captades noves formes de “estar junts”, el camp principal de manifestació de les quals és el lleure. Entre aquelles destaquen: barranquisme, escalada, rafting, skysurf, trekking, hidrospeed, i d’altres. En analitzar els noms que han rebut per part de diversos autors (esports nous, esports d’aventura, esports tecnològics, esports en llibertat, esports californians, esports salvatges, entre d’altres) es pot constatar que aquests rètols defineixen les característiques i l’origen d’aquestes pràctiques, inserides en un context més ampli.