Les ciències socials i l’EF. La comprensió de conceptes abstractes a través del joc
Vicente Martínez de Haro
Citació
Martínez de Haro, V. (1986). Las ciencias sociales y la EF. La comprensión de conceptos abstractos a través de actividades físicas. Apunts. Educación Física y Deportes, 05, 51-54.
Resum
Presentem un treball concret entre dos professors, l’un de teoria (economia) i l’altre d’educació física, per. explicar als alumnes problemes tenrics mitjançant una solució motriu elaborada pel professor d’educació física. L’objectiu a cobrir és: comprensió d’un concepte a través d’un exercici físic divertit. En aquesta classe s’explicava la creació de diner bancari per mitjà d’un joc en dues fases, seguit d’un col.loqui entre professors i alumnes. Per a l’avaluació s’efectuà una enquesta que oferí el resultat, òptim, d’haver estat útil a vint-i-cinc de trenta alumnes (83,3%). D’aquests resultats es pot concloure que aquest mètode per a l’aprenentatge intel.lectual a través del moviment resulta prou adequat. És, també, un mecanisme més per a motivar l’alumne a fi que realitzi moviments. Aquest estudi s’ha desenvolupat al centre de formació professional Sari Roque-Carabanchel de Madrid. La justificació és evident: si volem tenir esportistes, aquests han de posseir aptitud fisica, la qual cosa no es pot aconseguir sense EF. Per tant, un dels primers intents que hem de fer és motivar l’alumne i que aquest es diverteixi a les classes en les quals hem de desenvolupar les seves característiques motrius. L’experiència, en concret, consisteix a representar, d’una forma motriu, aquells conceptes que en les classes teòriques resulten més ardus a la comprensió de l’alumne. Val a dir, és un intent d’explicació a l’alumne que no els havia entès i de reforçament per a aquells altres que els va copsar al seu moment. Així, doncs, cal una simbiosi perfecta entre el professor de teoria i el d’educació física. El primer pas és el plantejament del problema per part del professor de teoria i la seva explicació al professor d’educació física; aquest darrer al seu torn realitza un esquema i programació motriu per a l’explicació del tema en qüestió i el mostra al professor de teoria, qui jutjarà si s’ajusta al concepte plantejat o no. Un cop realitzats els ajustos necessaris, el següent pas és el treball amb els alumnes, als quals se’ls explica la classe teòrica com d’ordinari, igual-ment que a la classe d’educació ca, encara que els temes que caldrà tractar en el transcurs d’aquestes dues classes són els mateixos (per bé que els alumnes ho ignoren); la classe teòrica, però, ha de precedir la classe d’educació física. Cal assenyalar que, encara, que el motiu de la classe sigui el concepte-problema, el professor d’educació física ha de vetllar principalment del desenvolupament de les qualitats motrius. És a dir, els alumnes senten que fan alguna cosa, però per un motiu que ells posteriorment descobriran.
ISSN: 2014-0983
Publicat: 1 d'octubre de 1986
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca