Les activitats físiques aquàtiques. Problemàtica professional

Caminem vers un món que disposa de més temps lliure per poder fruir dels plaers i satisfaccions de la societat actual, un món que redueix la seva jornada de treball per gaudir de més hores d’esbarjo. Es per aquesta raó que s’ha obert un camp de possibles activitats a realitzar: nous camins enfront la natura, el medi urbà… i en aquests, les activitats aquàtiques han pres un paper important: activitats aquàtiques recreatives, utilitàries, educatives… i tot això aplicat al mar, a la piscina d’un hotel, a un club de natació, al riu, a la piscina de casa. Però, tot aquest seguit d’activitats, a qui van dirigides? Al pare de família? a l’àvia de l’asil? al nadó del veí? al dismindit psíquic? o als nens de l’escola? La societat s’oblida d’aquests sectors de població, bé perquè requereixen d’unes atencions i necessitats més grans, bé perquè no són grups productius, perquè no poden oferirnos res a canvi. Aquest article és un crit d’atenció cap a aquestes poblacions especials —nadons, tercera edat, disminuïts, etc.—, la seva problemàtica i la dedicació que se’ls dóna. En parlar de nadons fem referència a aquells nens que participaran en programes aquàtics així que el pediatre permeti de ficar-los a l’aigua, a partir de les 2-3 setmanes de vida fins als 2 anys. Programes que pretenen un manteniment i adaptació del nadó al medi aquàtic i un domini bàsic d’aquest. La tercera edat l’entenem com aquell grup de població jubilada, que acostuma a tancar els seus cercles de relació —deixa el treball, perd el contacte amb la gent amb què convivia… que, tot i disposar de més temps, no se’ls ha educat per omplir-lo de coses noves; en general no han tingut una important experiència motriu i encara menys un contacte amb l’aigua. Amb aquests programes es busca contrarestar la progressiva dependència que van adquirint, autonomia, integració, equilibri emocional i una millora de la capacitat d’adaptació a noves situacions.