L’entrenament de la força de salt en gimnàstica artística femenina

Es van estudiar 9 dones gimnastes de nivell internacional, amb edats compreses entre 12 i 14 anys (taula 1), amb una mitjana de 5 h diàries d’entrenament. Les proves realitzades es van ajustar als protocols descrits per Bosco i col. [Bosco, Komi, Ito, 1981; 1982; Bosco, Luhtanen, Komi, 1983; Komi, Bosco, 19781: Squat Jump (SJ), Counter-Movement Jump (CMJ ). Abalakov (ABK), Squat Jump amb càrregues progressives de 25, 50 i 100% del pes corporal (SJ100), Drop Jump (DJ) a 5 altures (20, 40, 60, 80 i 100 cm), i Força Reactiva durant 5 s (FR5). Es compara l’evolució dels valors de salt i components de força entre la fase rutinària i la de preparació física específica. En la fase control no es van apreciar canvis significatius (p>.05) en els paràmetres utilitzats (TV, potència i components de força). Les millores obtingudes després de la fase de preparació física específica augmentaven a mida que augmentava la sobrecàrrega en SJ i altura de caiguda en DJ. Els components contràctil (CC) i reflex (CR) van augmentar de forma significativa (p<.01), i no es va observar el mateix fenomen amb la resta dels components de la força. Es discuteixen les raons que poden explicar els canvis observats. Es proposen unes condicions òptimes de treball per a la millora de la força de salt en gimnastes femenines de competició.