L’educació física, un concepte romàntic

Idioma de l’original

4Visites

Resum

En finalitzar aquest any natural —1993— perdrem una de les denominacions que més va costar d’introduir en la societat actual (Ley Elola, 1961). Més que això, sembla ser que només uns pocs, amb romàmtica obstinació, la empraven, la resta —és a dir, la societat— ens deien “els de la gimnàstica”, “els dels esports”, etc., rara, raríssima, era la vegada que ens denominaven “els de l’Educació Física”. Entre nosaltres —professionals— la denominació més estesa i generalitzada darrerament es concretava així: “som professors d’INEF”. Avui dia ser educador físic ha passat de moda. A partir d’ara serem Llicenciats en Ciències de l’Actividad Física. Potser la luctuosa pèrdua de la paraula no sigui res més que una petita omissió, dins un context més ampli. Esperem que només sigui una cosa puntual i que no signifiqui un cop més un modisme per fer veure la nostra renovació, modernisme, evolució, progressisme, etc. Si bé el concepte activitat física sembla que pot arribar a agradar, no el farem objecte d’aquest comentari i ens sembla més d’acord amb aquest discurs realitzar una recapitulació per tal de comprovar expressions com ara: L’Educació Física, aquest calaix de sastre… L’Educació Física i les seves peculiars tècniques… La primacia de l’element pedagògic…, expressions que no tenen més de deu anys. En l’actualitat, aquesta paraula, de sobte, ja no és moda. Ara preval el mercantilisme desmesurat i l’important no és que les coses funcionin, sinó que venguin.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener de 1994