L’educació física i la seva dimensió científica

L’Educació Física com a concepte comporta una certa indeterminació, no obstant, la denominació “Educació Física” apareix a la segona meitat del segle XVIII. Ballexerd, metge a Lausana, l’introdueix en el 1762, no deixant de ser però, una anécdota accidental, ja que si donem a l’Educació Física una dimensió només educativa, el concepte apareix en el Renaixement. Vittorio da Feltre, proposant excursions, jocs i activitats corporals, és el primer en introduir la gimnàstica a l’escola. A partir d’aquest fet, es va produint progressivament, una situació d’equivalència entre Educació Física, Educació Mèdica, i Educació Corporal, confluint en dues pràctiques diferenciades; la higiènica i la pedagògica. En el segle XVIII, el moviment corporal adquireix una dimensió més construïda i especialitzada, essent a principis del segle XIX quan s’assenten i consoliden les tendències en Educació Física (mèdiques, pedagògiques, militars) emparellant-se els termes Educació Física i Gimnàstica. Si el concepte Educació Física manté avui dia la seva legitimització institucional, el seu camp operatori s’allarga i diversifica, per la qual cosa assistim a temptatives més o menys marginals, més o menys coherents, de qüestionar no només el terme, sinó el seu objectiu i finalitat, del que es pot deduir, que l’Educació Física, actualment, és immersa en un procés de transformació històrica animat per la Iluita ideològica que la vehicula.