L’adequació curricular individual en educació física

El problema de la integració pot ser abordat des de diferents orientacions i disciplines. Aquest article pretén analitzar la qüestió des de la perspectiva de l’educador, deixant en segon terme els aspectes referits a l’organització escolar i centrant-se exclusivament en aspectes didàctics. L’escola, tradicionalment, ha aplicat criteris normatius i ha establert un nivell mínim que havien d’assolir tots els alumnes. No obstant això, la reforma educativa, quan accepta les diferències entre els alumnes, mostra un interès especial vers l’atenció de la diversitat. Això ha provocat que l’alumne amb deficiències sigui atès, no solament d’acord amb les seves limitacions, sinó també d’acord amb les necessitats educatives que pugui plantejar. Aquesta orientació de l’educació ha de dur els docents en general i els professors d’Educació física (EF) en particular a revisar no únicament els continguts de les seves propostes, sinó, especialment, a adequarlos i concretar-los ,en activitats i tasques, a les demandes dels seus alumnes. El professor d’EF es troba davant una tasca complexa: fer compatibles els interessos generals del grup-classe amb els d’alumnes que presenten necessitats especials, atenent les seves característiques individuals. Aquest article pretén proposar una metodologia de treball que permeti adequar la proposta de tasca motriu a les necessitats de l’alumne. Per això, cadascun d’aquests dos aspectes s’haurà d’analitzar per separat.