Resum

L’orde del Temple és reconegut per l’Església el 1128 i suprimit el 1312. Sorgit per defensar els camins de Terra Santa dels atacs musulmans, l’orde segueix les regles cistercenca i agustiniana. La seva particularitat és que es nodreix de cavallers combatents, molt allunyats en la seva activitat dels ordes tradicionals, dedicats a l’oració i la contemplació.
El ràpid creixement i l’expansió (Terra Santa i Europa) fan que el Temple imposi un seguit de pautes d’actuació a tota la societat. Conformen un exèrcit en campanya amb una organitzadíssima rereguarda a Europa que en cobreix totes les necessitats.
Les exigències d’una estructura jerarquitzada i la necessitat que cada cavaller estigués en plena forma física determinen tota una normativa que abasta tots els aspectes de la vida: La Regla llatina (1128), traduïda al francès (c. 1140), les Retractacions (c. 1156) que en determinen els usos i costums, els Estatuts Jeràrquics (1230-1240) i les Consideracions (1257-1267), són documents on també hi ha referències detallades a l’activitat física i a l’actitud que havien d’adoptar els monjos-guerrers davant d’esports i jocs (equitació, falconeria, caça, escacs…). També es troben referències als arreus personals, a l’armament i a la preparació per al combat.