Resum

Les Set Partides d’Alfons X constitueixen un heterogeni articulat de lleis que excedeix l’àmbit legislatiu per configurar-se com a tot un tractat de política, de moral i de cortesia. Dins el disseny de societat i de cort que constitueix el conjunt de l’obra, resulta especialment interessant la “Segona Partida”, la temàtica de la qual es pot entendre com un “regiment de reis”, que inclou un “decàleg d’educació corporal”, i com un “tractat de cavalleria”. En aquests, l’autor dóna forma i sentit de llei a l’ethos corporalitzat de la distinció nobiliària.
Tenint com a referència la teoria del procés de la civilització de Norbert Elias, en aquest article analitzem els definidors d’aquest ethos i el procés educatiu a través del qual el monarca castellà en preveu la consecució. Així mateix, tractem de posar de relleu el caràcter determinant de l’obra alfonsina en la construcció de l’imaginari literari i social de la cavalleria de cort a la Baixa Edat Mitjana castellana.
En aquest sentit, d’una banda, s’aborden les significacions ètiques i emocionals subjacents en la noció de cavalleria com a categoria social excel·lent i, d’altra banda, les manifestacions corporals en les quals necessàriament s’expressen les significacions esmentades; especialment, les expressions de la convivència palatina: l’escenografia cada vegada més codificada dels gests i de les actituds.