La lectura de l’espai Una síntesi final: des del Nord, mirant cap a Barcelona

La primera part de l’article tracta dels mèrits d’aquest dossier monogràfic. Els diferents articles il·lustren sobre la necessitat i la possibilitat de “llegir” l’espai públic. Demostra que la lectura de l’espai és diferent segons les diverses tipologies d’usuaris; reflecteix les característiques i peculiaritats de l’espai públic; també fa evident que l’anàlisi de l’espai públic no solament és un repte teòric sinó que es troba relacionat amb una investigació empírica complexa; finalment, mostra que la investigació d’un problema tan complex no solament és una tasca difícil, d’aproximacions interdisciplinàries, sinó que s’ha d’orientar a examinar les conseqüències pràctiques dels resultats. La segona part –més crítica– dóna alguns exemples de la forma de llegir els espais públics de la ciutat. S’adopta una perspectiva comparativa, prenent com a exemple la ciutat d’Hamburg, al nord d’Alemanya. La “lectura de la ciutat” indica que: a) podem llegir els temps en l’espai; és a dir, el desenvolupament històric, les ideologies, valors, estructures de poder, etc., en el curs de la seva construcció; b) l’espai és un mirall de la cultura, de la cultura de l’esport en el cas que s’analitza; c) l’espai i les activitats que s’hi practiquen poden ser llegits com a manifestació de característiques típiques de la societat; d) podem llegir a l’espai possibilitats i formes de relacions socials, integració i separació; e) a l’espai llegim formes específiques de segregació i diferenciació. La tercera part fa propostes per a posteriors investigacions en aquest àmbit: a) treballs més detallats en relació amb xarxes socials esportives; b) investigacions sobre l’espai públic a la ciutat; i c) investigacions comparatives internacionals sobre l’esport i l’espai.