Resum

La present tesi doctoral té els següents objectius: identificar el comportament de l’alumnat amb TDAH diferenciant entre conductes desitjables i conductes no desitjables; descriure les intervencions docents, amb base en la utilització de tècniques de modificació de conducta, en resposta a les conductes desitjables i no desitjables de l’alumnat amb TDAH, i analitzar l’efecte de la seva conducta després de la intervenció docent, valorant si la mateixa roman o es modifica després de la intervenció. Es tracta d’un estudi de casos múltiples on han participat sis professors d’educació física (EF) i sis alumnes diagnosticats amb TDAH de cicle mitjà (4rt curs) i cicle superior (5è i 6è curs) d’educació primària al llarg d’un curs escolar. L’investigador va adoptar el rol d’observador no participant. Va utilitzar notes de camp per identificar el comportament de l’alumnat amb TDAH, descriure les intervencions docents i analitzar-ne els efectes davant la conducta de l’alumnat. A continuació, es va entrevistar al professorat d’educació física per poder complementar la informació de les observacions realitzades. Les dades quantitatives es van analitzar a través de l’anàlisi descriptiva i inferencial. Les dades qualitatives es van analitzar a través de l’anàlisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats més destacats es va observar una presència de conductes desitjables del 19% i de conductes no desitjables del 81%. També es va observar un 16% d’intervencions docents d’acord amb tècniques per augmentar o mantenir la conducta (lloança, atenció, contacte físic, recompenses i privilegis) i un 84% d’intervencions docents d’acord a tècniques per disminuir o eliminar la conducta (reforçament diferencial de taxes baixes, RTB, càstig, cost de resposta, temps fora, instruccions directives, instruccions interrogatives, instruccions informatives i extinció). Les conclusions més rellevants són: a) el professorat hauria de crear situacions perquè les conductes desitjables es donessin amb més freqüència: evitar cues per realitzar un exercici, incloure explicacions durant la pròpia activitat, prescindir de reunions perllongades per explicar una situació nova, controlar la durada de les explicacions, que l’alumnat formi part de l’explicació, o bé que formi part de la demostració dirigida pel professorat durant la classe, proximitat física entre el professorat i l’alumnat a l’hora de realitzar una explicació, entre d’altres; b) utilitzar amb més freqüència les tècniques per augmentar o mantenir la conducta, i c) utilitzar les tècniques de reforçament o les tècniques positives (RTB), més que el càstig, l’extinció o les instruccions, ja que, segons aquest estudi, també són eficaces.