La gimnàstica-Jazz: Metodologia de l’aprenentatge
Maria del Pilar Soler Regàs
Carmen Soler Regàs
Citació
Soler Regàs, M. del P., & Soler Regàs, C. (1987). La gimnasia Jazz: Metodología y aprendizaje. Apunts. Educación Física y Deportes, 07-08, 54-65.
Resum
La creixent consciència social de la necessitat d’una educació del propi cos planteja als professionals, com a contrapartida, la necessitat de cobrir un ventall cada vegada més ampli de prestacions. Una part fonamental d’aquests requeriments va lligat a la música, més concretament a l’activitat física que se’n deriva: la dansa. El ball ha complert al llarg de la història dues funcions principals. Ha estat un espectacle, però sobretot cal considerar-lo una activitat de relació social. Succeeix, a més a més, que moltíssima gent troba plaer en l’audició de la música i en la seva expressió corporal i, conseqüentment, pretén perfeccionar aquesta darrera acudint a centres especialitzats. És aquí on l’educador ha de disposar de l’eina adient per donar una resposta reeixida a allò que se’n sol·licita. La gimnàstica jazz és, en ella mateixa o com a preàmbul de la dansa jazz, una de les matèries que ha conegut un auge dins d’aquest camp. Infinitat d’estudis de dansa amb infinitat de ballarins imparteixen, amb major o menor fortuna, aquesta especialitat, però el cert és que ningú no ha fet fins ara cap esforç en el sentit de publicar una metodologia digna de tal nom. Les classes es donen, com en tantes altres tècniques, o bé en centres privats (gimnasis, escoles de dansa), o bé en centres públics dins de l’assignatura d’educació física. En els centres privats l’enfoc és essencialment comercial, i n’hi ha de dos tipus: els que exploten vanitoses pretensions de la família, aquells altres on es persegueix una suposta professionalització dels assistents. En els primers s’explota el desig de fer del nen/a una estrella precoç, corrent el risc de deformar el seu físic i el seu caràcter, d’altra banda, en el cas de voler posteriorment dedicar-se a una pràctica més seriosa de qualsevol tècnica, ens trobem amb la dificultat de vicis adquirits per un mal ensenyament/metodologia. Els individus que assisteixen al segon tipus de centre descrit, acostumen a tenir un bagatge tècnic molt elevat, per ells assistir a una classe pot ser, d’alguna manera, una prolongació de l’assaig o una preparació per arribar a un nivell professional. Pel que fa a la presència de la gimnàstica jazz als centres oficials, aquesta es realitza de manera totalment espontània, per decisió pròpia del professor d’educació física de cada centre.
ISSN: 2014-0983
Publicat: 1 de gener de 1987
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca