La delimitació del concepte esport i el seu agonisme en la societat del nostre temps

“Quan la gent veu una competició per a minusvàlids i comenta, com s’esforcen aquests nois, que bé que facin quelcom d’esport , o coses semblants, s’equivoquen completament. Jo no faig esport per a entrenament, lluito contra una marca i contra uns rivals, perquè tant ara com quan hi veia, el que més m’agrada és guanyar. El que em mou, i crec que ens mou a tots vers l’esport, és l’afany de superar-nos i l’ambició de competir”. (José Pedrajas, triple medallista olímpic a l’Olimpfada per a disminuïts flsics celebrada a Seül). Una de les constants del comportament humà en el seu devenir històric ha estat i segueix sent la realització d’exercici o activitat física. Les raons de la presència de la pràctica de l’activitat física a la vida de l’home, presenta motivacions diferents en funció de les característiques de les diferents societats on ha viscut. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que les raons que fonamenten la pràctica de l’activitat física per part de l’home neixen, d’una banda, dels seus comportaments lúdics i, d’altra, de l’agnóstic. Aixe, fa que l’antropologia moderna consideri que l’específíc de l’home consisteix en ser un ésser actiu. L’ús de les capacitats i limitacions que el cos representa o dóna a l’home, el podem considerar com a part de la seva creació cultural. L’home no pot ser entès com a tal sinó és considerant la seva identitat corporal. Aquesta identitat corporal, amb les seves diferents possibilitats de ma-nifestació, és una de les formes que defineix l’home en alguns dels seus aspectes individuals i socials. Això fa dir a Mario BENEDETTI, que la identitat individual, sovint, té relació amb el cos mateix, i a Marc BARBUT que, potser l’estudi de les estructures dels jocs i esports practicats per les societats tingui un rol tan revelador com les estructures de parentiu.