Resum

El fet de ser l’última em fa veure, i m’alegra fer-ho, que tots els que hem llegit l’obra de Cagigal des de diverses òptiques hem arribat a conclusions similars. Certament us he d’anunciar que jo no diré gaires coses diferents, però eI que sí que intentaré fer és situar el que se m’ha demanat: de quina manera, l’obra de Cagigal, pot contribuir en l’àmbit de la sociologia de l’esport. Veurem com corroboro bastant la majoria de les coses que s’han dit al llarg de tot aquest matí. En primer lloc us diré que no era un sociòleg, era un filòsof. En això estic plenament d’acord i amb el que han anat dient tots els oradors d’aquest matí. En l’obra de Cagigal hi ha una manca de mètode sociológic, tal com l’entenem ara, però és que tampoc era la seva professió. La seva professió éra la filosofia de l’educació fisica de l’esport i de la ciència, però no pretenia ser un sociòleg de l’esport. Només per situar-nos, ¿Què entenem per mètode sociològic? Bàsicament, quan un fa sociologia el que intenta és seguir unes etapes que li permetin contrastar una teoria de la qual parteix amb una realitat i aleshores, un cop recollides unes dades d’aquesta realitat, veure de quina manera corroboren, amplien o milloren aquesta teoria. Crec que Cagigal era sobretot una persona amb una sòlida base intel.lectual, extraordinària, amplíssima, com es pot veure en el seu curriculum. Mirava el seu món, el món que l’envoltava, l’explicava i l’intentava interpretar a la manera d’un filósof. En aquest sentit, la base empírica que ell anava recollint, no era tractada amb un mètode sociològic sinó que era una cosa que ell veia, eren incitacions de la realitat que el feien pensar, el feien reflexionar i que el feien intentar interpretar. Em preguntareu de quina manera va contribuir en el camp de la sociologia de l’esport. Penso que la seva contribució va ser fonamental en una fase que és la primera del mètode sociològic, en la fase de la construcció de l’objecte teòric. Abans de començar un treball empíric sobre el terreny de la recollida de dades, sigui una enquesta sobre el comportament esportiu de la població catalana, sigui un estudi sobre els nens en les escoles, el sociòleg ha de fer com un dibuix previ, hipotètic de la realitat que estudiarà perquè orienti la recollida de dades. Això l’ajudarà a saber si estudiarà la dada, els practicants, o si, com que això ja serà una cosa massa àmplia, preferirà limitar-se als tipus de pràctiques. Ha de fer un dibuix previ del que vol estudiar. En aquest sentit penso que l’obra de Cagigal és valuosíssima perquè ofereix una visió del món, intentava donar entusiasme o profunditat a totes les coses que a ell li semblaven les més importants i a mí això m’ha servit molt al consultar les seves obres per anar fent aquest marc teòric que ha servit per fer estudis sobre el terreny. Aquí vull constatar la seva extraordinària intuició. Una cosa que aquests dies, revisant la seva obra, m’ha sorprès és això. El món no és un fenomen estàtic, és una cosa que canvia, que evoluciona i moltes vegades, en un moment donat, ens quedem estancats davant la interpretació d’aquest món. La consulta de les obres de Cagigal m’ha permès veure una evolució, un esperit obert que incorpora situacions noves relacionades amb l’esport i amb l’educació fisica que fan que una teoria de l’esport i l’educació física sigui sempre modificable.