La corba de fatiga de Carlson: paràmetre vàlid per a l’avaluació i control de la capacitat anaeròbica?

Belén Feriche Fernandez-Castanys

Ángel Gutiérrez Sainz

Idioma de l’original

Citació

Feriche Fernandez-Castanys, B., & Gutiérrez Sainz, A. (1997). Carlson's fatigue curve: Valid parameter for evalutaion and control of the anaerobic capacity?. Apunts. Educación Física y Deportes, 48, 68-73.

515Visites

Resum

La planificació de l’entrenament esportiu es basa en la determinació objectiva de paràmetres fisiològics a través de tests vàlids, fiables i fàcilment reproduïbles. Aquests paràmetres han estat avaluats en laboratori bo i ajustant-se perfectament a les exigències d’una correcta presa de variables (Wingate i col., 1981; Margaria i col., 1966; Ayalon i col., 1974; etc.), però, això no obstant, les aportacions d’avaluació fetes sobre el terreny són escasses. La Corba de Fatiga de Carlson és descrita com una forma senzilla i directa d’avaluar la capacitat anaerObica (CA) de l’esportista, per bé que no especifica si mesura la CA alàctica o la làctica. A fi d’esbrinar el metabolisme energètic principalment implicat en aquest test, 31 individus esportistes, 18 homes i 13 dones, de 21,6 ± 3,2 anys, van set sotmesos a 10 sèries de skipping 1 (comptabilitzant els cicles o nombre de vegades que una cama toca a terra després d’un recorregut complet), alternades amb altres 10 sèries de 10″ de descans. Els individus van ser monitoritzats durant el període de treballi recuperació i es va obtenir el Cost Cardíac2 a partir de la suma de la freqüència cardíaca fi nal més la dels minuts 2, 4 i 6 de la recuperació, durant la qual, a més, es van extreure mostres de sang del lòbul d’una orella prèviament hiperhemitzada, en els minuts 1, 3, 5, 7 i de la recuperació i van ser analitzades immediatament en un ANALOX p-LMS, donant una mitjana de la concentració màxima de lactat de 10,9 ± 5,3 mMo1/1. L’anàlisi estadística de Regressió mostra una correlació baixa entre el Cost Cardíac mitjà (501 ± 42 ppm) i els Cicles totals mitjans (180,1 ± 21), amb un valor de la R = 0,07, que baixa a 0,01 i 1,2. 10-6 respectivament si es tracten per sexes (homes i dones). Considerem, en vistes dels resultats, que el test de La Corba de Fatiga de Carlson no es presenta com un mètode vàlid d’avaluació i control de l’entrenament esportiu ja que no s’obté cap relació entre les concentracions de lactat, Cost Energètic i rendiment dels subjectes avaluats sota les condicions establertes en el test.

Paraules clau: capacitat anaeròbica, cost cardíac, test de camp.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 d'abril de 1997