La corba de fatiga de Carlson: paràmetre vàlid per a l’avaluació i control de la capacitat anaeròbica?
Belén Feriche Fernandez-Castanys
Ángel Gutiérrez Sainz
Citació
Feriche Fernandez-Castanys, B., & Gutiérrez Sainz, A. (1997). Carlson's fatigue curve: Valid parameter for evalutaion and control of the anaerobic capacity?. Apunts. Educación Física y Deportes, 48, 68-73.
Resum
La planificació de l’entrenament esportiu es basa en la determinació objectiva de paràmetres fisiològics a través de tests vàlids, fiables i fàcilment reproduïbles. Aquests paràmetres han estat avaluats en laboratori bo i ajustant-se perfectament a les exigències d’una correcta presa de variables (Wingate i col., 1981; Margaria i col., 1966; Ayalon i col., 1974; etc.), però, això no obstant, les aportacions d’avaluació fetes sobre el terreny són escasses. La Corba de Fatiga de Carlson és descrita com una forma senzilla i directa d’avaluar la capacitat anaerObica (CA) de l’esportista, per bé que no especifica si mesura la CA alàctica o la làctica. A fi d’esbrinar el metabolisme energètic principalment implicat en aquest test, 31 individus esportistes, 18 homes i 13 dones, de 21,6 ± 3,2 anys, van set sotmesos a 10 sèries de skipping 1 (comptabilitzant els cicles o nombre de vegades que una cama toca a terra després d’un recorregut complet), alternades amb altres 10 sèries de 10″ de descans. Els individus van ser monitoritzats durant el període de treballi recuperació i es va obtenir el Cost Cardíac2 a partir de la suma de la freqüència cardíaca fi nal més la dels minuts 2, 4 i 6 de la recuperació, durant la qual, a més, es van extreure mostres de sang del lòbul d’una orella prèviament hiperhemitzada, en els minuts 1, 3, 5, 7 i de la recuperació i van ser analitzades immediatament en un ANALOX p-LMS, donant una mitjana de la concentració màxima de lactat de 10,9 ± 5,3 mMo1/1. L’anàlisi estadística de Regressió mostra una correlació baixa entre el Cost Cardíac mitjà (501 ± 42 ppm) i els Cicles totals mitjans (180,1 ± 21), amb un valor de la R = 0,07, que baixa a 0,01 i 1,2. 10-6 respectivament si es tracten per sexes (homes i dones). Considerem, en vistes dels resultats, que el test de La Corba de Fatiga de Carlson no es presenta com un mètode vàlid d’avaluació i control de l’entrenament esportiu ja que no s’obté cap relació entre les concentracions de lactat, Cost Energètic i rendiment dels subjectes avaluats sota les condicions establertes en el test.
ISSN: 2014-0983
Publicat: 1 d'abril de 1997
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca