La cobertura mediàtica de les dones esportistes amb discapacitat. Anàlisi de la premsa diària de quatre països europeus durant els Jocs Paralímpics de Sydney 2000*

Eric de Léséleuc

Pappous Athanasios

Anne Marcellini

Idioma de l’original

Citació

de Léséleuc, E., Athanasios, P., & Marcellini, A. (2009). The Mediatisation of Sports Women with Disability. Newspapers Analysis from Four European Countries during the Sydney’s 2000 Paralympics Games. Apunts. Educación Física y Deportes, 97, 80-88.

3Visites

Resum

Les investigacions sobre la mediatització de les dones esportistes mostren, per una banda, que aquestes estan menys representades que els homes, per una altra, que la seva imatge està fortament sexualitzada. A més, en contraposició amb els homes, els articles dels que són objecte les presenten generalment en el seu paper de mare, esposa, etc.; és a dir les emmarquen en ambients no esportius. Per afegiment, sabem que en certs punts el tractament mediàtic d’esportistes amb discapacitat és diferent al dels qui no la tenen. Però quines peculiaritats apareixen en el tractament mediàtic de les dones esportistes discapacitades? L’estudi de la cobertura de premsa dels Jocs Paralímpics (Sydney 2000) presentat aquí (basat en una anàlisi qualitativa i quantitativa de 108 articles editats per diaris alemanys, anglesos, espanyols i francesos) mostra que, contràriament al que s’esperava, les dones esportistes amb discapacitat no estan quantitativament menys representades que els homes. Per tant, en aquest cas no hi ha estigmatització per ocultació específica. Tanmateix, aquesta adopta formes més insidioses. L’anàlisi dels elements qualitatius dels reportatges i de les fotos mostra que, efectivament, les dones apareixen fortament “infantilitzades” i “trivialitzades” (Jones, 1999) als diaris que cobreixen els Jocs Paralímpics.

Paraules clau: discapacitat, esport, jocs paralímpics, mitjans de comunicació, premsa escrita, sociologia.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 de juliol de 2009