Justificació de la continuïtat en el treball d’estirada muscular per a l’assoliment de millores en els índexs d’amplitud articular

Per assolir índexs més grans de mobilitat articular, caldrà establir un canvi de configuració en l’estructura que determina la funcionalitat dels teixits que estan implicats directament en el procés. Sabem del cert que els elements de l’anatomia que ofereixen dificultats més grans als processos d’estirada estan representats pels teixits densos i ordenats que estan situats a nivell de càpsula articular, lligaments, tendons i capes d’embolcall muscular. El col.lagen és la molècula principal que constitueix aquests teixits, i presenta un poder de restitució elevat quan es veu sotmesa a forces de tracció, en virtud de la seva estructura i organització molecular i intermolecular. Per aconseguir efectes de mill ora en el treball d’estirades, és fonamental reduir paulatinament la resposta de restitució dels teixits davant els estímuls de tracció. De la mateixa manera, hem d’aconseguir disminuir aquest poder d’oposició dins del marge òptim de anomenada zona de deformació elàstica per tal que asseguri sempre la condició d’elasticitat en els teixits corporals. Tot aquest procés serà dut a terme mitjançant el fenomen de fatiga dels teixits col·làgens i en virtud del Principi de Continuïtat en l’esforç.