Resum

Quan, l’any 1981, finalitzà a Barcelona el I Stage Alternatiu Europeu sobre esport recreatiu, es va començar a divulgar pel nostre país amb una notable celeritat un nou concepte de pràctica esportiva altament suggestiva per a aquells de qui depenia la responsabilitat de planificar i programar les ofertes esportives. L’esport recreatiu comportava la no-competició, la participació voluntària en la pràctica, la reglamentació del joc proposta i acceptada pels mateixos jugadors, la convivència social en el plaer del moviment, etc. En definitiva, es constituïa en un element d’avantguarda per a l’educació social i, alhora, en font de plaer i diversió. Aquest nou model va tenir una gran acceptació perquè, entre d’altres coses, responia a la necessitat que sentien les forces progressistes que havien arribat al poder d’oferir un model de pràctica esportiva alternatiu a l’esport tradicional relacionat amb una concepció totalitària de la societat. Es buscava d’alguna manera un signe d’identitat en el terreny esportiu que coincidís amb les aspiracions de democratització social, i l’esport recreatiu reunia en la seva filosofia els elements necessaris. Però l’intent de trasplantar al nostre sistema esportiu un model de pràctica centrat en el temps lliure, la finalitat del qual és clarament hedonista, entra en contradicció amb les concepcions socials d’avui que imposen una determinada imatge corporal, un aprofitament del temps lliure en funció d’ella. L’exigència d’un determinat model d’home i de dona que marca la societat del moment —éssers actius, estilitzats, bonics, somrients, etc—obliga a ocupar el temps d’oci en activitats, la finalitat de les quals comporta una millora de la imatge social per sobre de la finalitat merament lúdica que proposa l’esport recreatiu. L’adopció i inclusió gairebé immediates del terme “recreatiu” en l’oferta esportiva va implicar un procés, fins a cert punt irreflexiu de mimetització de les ofertes existents en d’altres sistemes esportius més avançats i amb una més gran experiència pluridisciplinària, com els centreuropeus.