Resum

Introducció. El futbol base demanda un tractament ètic que inclogui no sol aspectes preventius enfront de la violència sinó també la promoció de conductes proesportives. Per a això es requereixen programes degudament dissenyats i instruments d’avaluació adaptats a cada context.
Objectius. Els dos objectius principals d’aquesta tesi van ser: 1. Dissenyar un model d’intervenció per a la promoció del joc net-esportivitat destinat a futbolistes de categoria aleví i verificar la seva eficàcia, i 2. Contextualitzar els instruments d’avaluació existents per a l’anàlisi de les orientacions cap a l’esportivitat al futbol aleví.
Mostra. Van participar cent vuitanta-quatre futbolistes federats d’entre 10 i 12 anys d’edat (n = 184).
Procediment. Es va dissenyar i desenvolupar durant dues temporades consecutives (2011-2012 i 2012-2013) un programa d’educació en valors de deu setmanes de durada. 
Per valorar l’eficàcia del programa es va recórrer a l’Escala multidimensional d’orientacions cap a l’esportivitat (MSOS). Es va realitzar una adequació mostral de l’instrument a la realitat particular del futbol aleví. Per a això cada ítem de la versió espanyola va ser substituït per una situació pràctica de joc, es va reduir el nombre d’ítems i es va redactar la cinquena subescala en positiu.
Anàlisi estadística. Per analitzar l’eficàcia del programa d’intervenció es va realitzar una anàlisi descriptiva (mitjana, desviació estàndard), de la significació intragrup (prova de Wilcoxon) i de la significació intergrup (test exacte de Fisher’s). A més, es van valorar les propietats psicomètriques de l’instrument d’avaluació a través de l’estudi de la fiabilitat mitjançant l’anàlisi de consistència interna, es va aportar un estudi factorial i es va analitzar la sensibilitat de l’instrument.
Resultats. Els participants al programa, en comparació amb aquells que no van rebre tractament educatiu, van millorar significativament (p < .05): la seva actitud enfront del fracàs, la cortesia cap a l’oponent, l’atenció i interès pel jugador lesionat i el respecte a l’àrbitre quan s’equivoca. El programa va resultar ineficaç per millorar l’honestedat de l’esportista. En el grup control es va apreciar un descens de la percepció de conductes de fair play. En relació amb la versió adaptada al futbol aleví de l’escala MSOS, aquesta consta de 21 ítems, subdividits en les dues subdimensions (factors personals i socials), gaudeix de bona fiabilitat (α > 0.6) i acceptable validesa de constructo (KMO = .657; χ2 = 688.5; g.l. 210; p < .000).
Conclusions. Els resultats obtinguts permeten pensar que la inclusió de programes educatius a les planificacions esportives resulta beneficiosa com a element preventiu enfront de la tendència cap a la pèrdua de valors en el futbol.